Ja fa unes quantes setmanes que (alguns, pocs) sabem que la Guardia Civil s’havia inventat que hi havia un grup de gent dels CDR que fabricaven explosius. Amb aquest pretext van detenir nou persones (en circumstàncies molt poc democràtiques i amb tortures posteriors) que ara van deixant anar poc a poc. Ho fan així per no fer notícia del muntatge que van fer per dividir els independentistes abans de la resposta de la sentència.

Però d’aquesta “notícia” m’agradaria destacar-ne dues coses. La primera la deia Vicent Partal a Vilaweb aquest Sant Esteve, quan renyava molts independentistes per haver cregut la maniobra de l’Estat espanyol. Ens recorda que hem de vigilar de fiar-nos abans de la nostra gent que no pas de l’enemic.

Hem d’estar alerta amb les maniobres brutes de l’Estat

La segona és la contradicció en què podem caure si anem al cine aquests dies i veiem per exemple l’última comèdia de Ricardo Darín, L’odissea dels Giles (programada per exemple aquest Nadal al Casal Camprodoní). En aquesta pel·lícula, un grup de gent afectada per interessos de poderosos durant el corralito argentí intenten recuperar els seus diners usant, per exemple, explosius contra béns materials. Qualsevol espectador empàtic ho entén i ho aplaudeix. El mateix passa a la pel·lícula La dona de la muntanya, en què la protagonista els usa (també contra béns materials i amb el consentiment de l’espectador) per evitar la devastació mediambiental d’Islàndia.

Per tant, usar explosius en el procés català sense produir, evidentment, danys a persones seria bo? No m’atreveixo a donar-hi una resposta, però l’únic que sabem de moment i que ens ha de quedar clar, és que els explosius al procés actual no han existit, que hem d’estar alertats amb les maniobres brutes de l’Estat i que el cinema i la cultura ens serveixen per obrir-nos la ment i reflexionar.