Hem viscut unes festes de Nadal i una entrada del nou any, altra vegada, sota el signe de l’excepcionalitat. És a dir, amb presos polítics i amb exiliats. Ja fa més de 800 nits que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart són a la presó en una situació qüestionada per organismes i entitats de dret civil internacionals. El seu tercer Nadal entre reixes. També hem comprovat, novament, com hi ha poders de l’Estat disposats a qualsevol maniobra per aconseguir allò que la democràcia els ha negat. Per exemple, inhabilitar el president de la Generalitat, escollit democràticament per la majoria del Parlament, amb una decisió de la Junta Electoral Central contra la qual Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana ens hem manifestat. No han estat, en efecte, els dies de pau i tranquil·litat que els tòpics nadalencs proclamen. 

No han estat els dies de pau i tranquil·litat que els tòpics nadalencs proclamen

Davant nostre s’obre ara un futur polític incert davant del qual Òmnium opta, com sempre, per respectar les decisions que prenguin els partits i continuar treballant pels grans consensos de país, per allò que podem compartir els defensors de Catalunya i de la democràcia. En aquest sentit, no podem sinó valorar molt positivament els avenços que s’estan produint en el front internacional, als que potser no dediquem prou atenció. La justícia europea està avalant les denúncies per vulneració de drets polítics que Òmnium, entre d’altres, no s’ha cansat de traslladar a totes les instàncies. I el proper dilluns dia 13, si res no ho impedeix, podrem veure tres eurodiputats catalans procedents de la presó i l’exili –Puigdemont, Comín i Junqueras– prenent possessió dels seus escons al Parlament d’Estrasburg. Com deia Jordi Cuixart en la seva carta d’abans de Nadal, “si hi ha una estratègia que clarament està fracassant és la via repressiva de l’Estat espanyol” perquè les decisions que s’han pres sobre els eurodiputats els han posat en evidència. Ara sí, Europa ens ha mirat. 

Quedem-nos amb aquesta victòria, per la lliçó que representa: la lluita és llarga, i si estem convençuts dels nostres arguments democràtics, la guanyarem. Amb aquesta esperança començarem l’any 2020.