Dissabte passat per la tarda, a la nostra Biblioteca (Lambert Mata), va tenir lloc un acte, una trobada certament especial. Normalment s’hi presenten llibres, o pintures, o fotografies; també dibuixos. La trobada del dissabte, tot i que era gairebé una mica de tot això, la veritat és que va ser ben diferent.

Cal dir per començar que, com sempre, el to amable i sensible de la senyora Montserrat Guix (directora de la Biblioteca) va facilitar l’entorn i la feina dels tres ponents de la reunió, i també a tots els que hi vàrem assistir.

Si diguéssim que va ser la presentació d’un còmic, faltaríem a la veritat. És cert que es presentava un còmic però, realment era, i és, més que no pas això. El treball d’en Jordi Roura ens transporta al Ripoll de començament del segle XIX, i amb una història absolutament fantasiosa, ens retrata els paisatges d’aquell moment. I he dit retrata, perquè els dibuixos, a ploma, d’aquesta obra, són com fotografies en blanc i negre. És cert que disposem de molt poques imatges d’aquells temps. Però entre aquestes poques imatges, per exemple, dues del coronel i pintor francès Jean Charles Langlois, que per allà el 1825 va visitar Ripoll, han estat magníficament aprofitades per transportar-nos a aquella Vila. També els pocs vestigis arquitectònics que ens queden, també han estat hàbilment aprofitats per aquesta història. D’allò que és la història pròpiament dita comprendrà l’amable lector que no en parli per servar l’interès en l’obra.

El treball d’en Jordi Roura ens transporta al Ripoll de començament del segle XIX

Val a dir que la sala on es va fer la presentació estava decorada amb dibuixos de la mateixa obra però de mida respectable i acolorits. Eren paisatges hivernals, amb els flocs de neu baixant suaument (bé ho semblava), o la Portalada del nostre Monestir, reconstruïda, com deuria d’estar en aquell temps. Amb el nàrtex amb arcades gòtiques en lloc de les romàniques que podem veure ara. I amb un sol campanar de mitja altura, conseqüència del terratrèmol de 1428. També ens presenta el pont del Raval con fou en el seu moment. O les muralles de la vila, o el passallís de l’Arquet. I d’altres edificis o construccions d’aquella vila que els carlins anorrearen el 1839, alguns vestigis dels quals avui encara podem veure, si mirem amb prou atenció.

Cal dir que va haver-hi una nombrosa concurrència, bàsicament de gent jove, acompanyats d’un bon nombre de mainada, la qual cosa, en els temps actuals de ‘tablets’, mòbils, cònsoles, etcètera, és francament d’agrair. Amb això crec que he descrit correctament l’ambient que hi havia a la sala, just abans de començar...

El primer en intervenir va ser en David Martínez, en nom i representació de la Colla de Pedrenyalers i Trabucaires de Ripoll que, des que va tenir coneixement d’aquest treball, hi ha donat suport. Ell va comentar el naixement i desenvolupament de les colles trabucaires. No les d’ara, no; aquelles del bandidatge i la guerrilla. Va ser una passejada per la nostra història social ja que l’origen d’aquests grups armats bàsicament va ser per la misèria i la manca de recursos econòmics per subsistir la gent humil. També hi va ser la fidelitat al senyor territorial. És una historia llarga i complexa que ‘enganxa’ quan t’hi fiques però que, com deia en David, no correspon als trabucaires d’avui analitzar-la. Els trabucaires d’avui, deia, no som historiadors ni pretenem de ser-ne. Som, això sí, enamorats del nostre país i de les seves tradicions i costums; i en el cas especial de Ripoll, de les seves armes de foc. I aquest és l’origen de la nostra Colla.

Seguidament va intervenir en Jaume Vilalta, membre també de la Colla Trabucaire de Ripoll, estudiós i especialista en les nostres armes de foc, autor de diverses obres del mateix tema, que va fer una breu pinzellada acompanyada amb diapositives, del que havia estat la producció d’armes de fosc a cas nostra. Cal dir que les nostres armes supervivents són cobejades per tots els col·leccionistes i museus del món. Com a mostra, va passar unes imatges de les armes conservades el museu de l’Hermitage, a Sant Petersburg, a Rússia, on mostren amb orgull unes poques armes nostres.

Per tancar la reunió va intervenir l’autor de l’obra, en Jordi Roura, membre també de la Colla de Trabucaires de Ripoll. Va esplaiar-se mostrant-nos la riquesa i diversitat d’estils que existeixen en el món del còmic, i perquè ell va triar aquest estil i aquest tema. Si m’estengués més en aquesta intervenció podria ser que no calgués comprar el còmic. I no és aquest el meu objectiu.

De tota aquesta reunió a mi m’ha quedat una agradable sensació, perquè els que ja som grans tenim un costum molt arrelat de dir ‘gent jove, pa tou’. Doncs arran d’aquesta trobada estic fermament convençut que el relleu generacional no sols està garantit sinó que, endemés, és de gran qualitat.

Enhorabona a tots tres, i com no, especialment a en Rotxi.