Els arguments idealistes i populistes que enerven els instints emocionals de molts catalans i que els fa radicalitzar en un discurs il·lusionat per un futur paradís idíl·lic i indiscutible, fins ara no els podies rebatre sense que es produís una repulsa general que obligava a canviar de tema ràpidament.

En els últims anys, l’opinió d’aquesta massa emocional independentista ha forçat a molts polítics catalans a posicionar-se a favor seu, si volien aconseguir i mantenir les seves cadires polítiques. En els últims dies però, sembla que es va assentant a la nostra societat catalana, la lucidesa i el fet de tocar de peus a terra.

Aquest xoc amb la realitat està provocant la seva divisió

Aquest xoc amb la realitat està provocant la seva divisió. D’una banda el partit del polític exiliat que busca l’empar europeu i internacional per mantenir-se com a pal de paller de l’independentisme que el manté políticament viu.

Per l’altre, el Partit del pres polític molt més realista, que enyora poder retornar a la situació que havia defensat durant més de vuitanta anys, sense renunciar als seus principis republicans i independentistes, però desitjant de poder exercir el dret a l’autodeterminació en un referèndum pactat amb altres partits catalans, que ajudin a engrandir la base social, perquè, el suport afirmatiu, pugui abastar el 75% del vot català.

Els exabruptes, insults i tensions que la dreta espanyola mostra actualment en la política, han ajudat a promoure i reforçar el Govern de Coalició que s’ha format a Espanya, amb l’abstenció d’ERC.

Això em fa entreveure que, els partits progressistes, volen corregir l’immobilisme partidista que tenien. Així a l’Ajuntament de Barcelona ja es vol aprovar el Pressupost del 2020 per àmplia majoria. També espero i desitjo que es continuï apostant per governar, pactant col·legiadament els Pressupostos del Govern de l’Estat i també els de la Generalitat de Catalunya per àmplia majoria. Diuen que: “els pactes entre contrincants es fan quan tots ells se senten perdedors”, o també, que “el gat escaldat, d’aigua tèbia fuig”.

Últimament he conegut un moviment ciutadà que està estès a tot el Món, a Espanya i també, a Catalunya és “Federalistes d’esquerres”. El tema és que la majoria d’Estats democràtics occidentals són Estats Federals. Això vol dir que posen en comú tots els temes polítics i mitjançant un diàleg al màxim d’obert, transparent i net, pacten la distribució de competències, pressupostos, responsabilitats, etc. a través d’una Cambra Territorial expressa, que reconeix i defensa les diferències nacionals i regionals, per tractar i arribar a acords, sempre amb el diàleg. A Espanya, aquesta Cambra hauria d’haver estat el Senat, però mai s’ha desenvolupat correctament. Però ara pel Govern de Coalició sí que ho està defensant i ho vol. Si hi ha algú que estigui interessat a conèixer més aquest moviment, som un grupet de gent del Ripollès que estem disposats a descobrir-lo junts.