La llibertat és una altra cosa

“Seguiré exercint tots els drets penitenciaris que tenim. De la mateixa manera que la repressió tampoc m’ha fet renunciar a seguir exercint de President d’Òmnium”. Les paraules són de Jordi Cuixart, el dia que la Junta de Tractament de la presó de Lledoners li va concedir el seu primer permís. Després de dos anys i tres mesos de presó, i d’una sentència que el condemnava a nou anys, se li concedien 48 hores per poder estar amb la seva família. Dos dies de llibertat? No, si us plau, la llibertat és una altra cosa. Dos dies de permís, a tot estirar.

Qui és innocent no ha de ser indultat ni “reinserit”

 

 

 

La situació del president d’Òmnium Cultural, compartida per la resta de presos polítics, posa sobre la taula la qüestió fonamental: el respecte dels drets civils en una democràcia. Aquests dies, amb el judici al major Josep Lluís Trapero, hem tingut ocasió de reviure una vegada més el moment pel qual Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó: la concentració del 20 de setembre davant de la Conselleria d’Economia. Una manifestació pacífica, una concentració de protesta, que va ser convocada i desconvocada, a partir de la qual els fiscals construeixen una argumentació que pretenia justificar els suposats delictes de rebel·lió i sedició. Fins i tot no havent estat reconegut el primer d’aquests en el judici al Tribunal Suprem, insisteixen a mantenir-lo.

 

Però ni d’aquest ni de cap altre delicte no es reconeix culpable, el president d’Òmnium, que s’acollirà a tots els permisos a què tingui dret com a pres, però que ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol mesura que pugui ser interpretada com a “reinserció”. Qui és innocent no ha de ser indultat ni “reinserit”. Mentre ho aprovin els 182.000 socis d’Òmnium, Jordi Cuixart seguirà essent el president de l’entitat (un càrrec, recordem-ho, pel que mai ningú no ha percebut cap remuneració). Com a tal va entrar a la presó, i com a tal en sortirà. El dia que s’escaigui, i amb el cap ben alt. I amb un somriure, tal com vam veure la setmana passada que entrava i sortia de Lledoners en aquest permís.