Què puc dir?

Gairebé no sé què dir, tot i que, després de pensar-hi una estona, em sembla que no és que no sàpiga què dir, la veritat és que no sé què puc dir.

 

Una mica astorat pels fets dels darrers dies al Parlament de Catalunya, em costa de trobar les paraules que defineixin prou bé, d’una part, com em sento, però també, com ho veig. 

 

Una mica astorat de les actituds i gestualitats d’uns i altres (més uns que altres) i una mica cansat del que sembla un cercle viciós sense sortida.

Només un equip cohesionat, compromès, implicat i animós liderarà i ens transmetrà la confiança, la serenor i l’estat d’ànim positiu que el moment actual necessita

 

 

 

 

 

 

 

No em sento prou preparat per avaluar l’autoritat de la JEC (Junta Electoral Central ) per suspendre un diputat elegit democràticament, però no em quedo gens tranquil pensant que no cal que fem eleccions que no puguin validar aquests jutges de la JEC i, des de la meva perspectiva, em sento clarament orfe democràticament, a mercè d’un tutor venjatiu que no m’aprecia ni em valora i que, pitjor encara, s’enfoca clarament a desmuntar qualsevol proposta o expectativa que no estigui en la seva línia de pensament.

 

Sí que em sento preparat, però, per rebutjar amb tota la contundència les actituds de manca de respecte que s’han vist al Parlament en vers el nostre Molt Honorable President de la Generalitat per una part de l’oposició (aquella que des de sempre s’ha distingit per la cridòria i la bullanga). Actituds insultants, provocatives i faltades de qualsevol mena de respecte per al President, per a la resta de parlamentaris i, també, per tota la ciutadania que presenciàvem la sessió parlamentària. Els que mantenen aquestes actituds no es mereixen la qualificació de parlamentaris i demano enèrgicament al president de la cambra que, de repetir-se, expulsi immediatament de la sessió als implicats. Sense manies i sense dilació. Per respecte al Parlament i a la ciutadania que no mereixem aquesta mena d’actituds.

 

Per reblar el clau, la desunió manifestada en la darrera sessió per part d’aquells que configuren la majoria de govern, no ens ajuda a ningú a sentir-nos confiats i serens davant els atacs tan ferotges que està rebent el nostre Parlament, no ens ajuda a sentir-nos confiats i segurs davant els reptes socials i econòmics que el nostre país enfronta. Només un equip cohesionat, compromès, implicat i animós liderarà i ens transmetrà la confiança, la serenor i l’estat d’ànim positiu que el moment actual necessita.