La R3, al seu pas per Vic, Ripoll i Puigcerdà ha tornat a ser notícia per l’afectació del temporal Glòria. El pas de la borrasca ha provocat, per enèsima vegada, que el transport ferroviari que uneix la Cerdanya, el Ripollès i Osona quedés suspès des de dimecres fins dissabte i que durant més de dos dies l’operadora responsable de la via no oferís cap alternativa per garantir el transport òptim per carretera.

Si bé el transport per carretera entre Balenyà, Tona, Seva i Vic es va posar en funcionament el dijous al migdia, aquesta possibilitat no va començar a ser viable entre Osona, el Ripollès i la Cerdanya fins més de vint-i-quatre hores més tard. Dissabte es va restablir el trànsit de trens entre l’Hospitalet de Llobregat i el Ripollès i la connexió per carretera amb Puigcerdà va perdurar unes hores més. Un despropòsit.

Una casa sense gent és una casa sense ànima i a les estacions passa exactament el mateix

La línia entre l’Hospitalet i la Tor de Querol, la R3, és una línia de connexió internacional però les deficiències estructurals i temporals de la mateixa són conegudes per a tothom i els agents socials i polítics del territori s’han mobilitzat i n’han reivindicat múltiples millores al llarg de les últimes dècades. Però tots els governs espanyols n’han fet cas omís. Una via de comunicació que podria contribuir a minvar la despoblació de la comarca és abandonada per les autoritats competents i aquestes mateixes en neguen el traspàs a la Generalitat de Catalunya qui, de ben segur, actuaria per millorar-ne les característiques: El desdoblament de tota la línia, que només es planteja fins a Vic, per tal de garantir una major eficiència de tot el servei és bàsic. De moment, tot plegat és una quimera que com a grup comarcal no deixarem de reivindicar.

La R3 és una via de tercera categoria per l’abandonament de la gestió per part de Renfe i Adif, aquest fet l’evidència la utopia a l’hora de plantejar alternatives quan la línia queda inutilitzada per múltiples factors, però també es plasma amb la voluntat continua d’intentar perdre els serveis annexes actuals, com els serveis de personal de les diverses estacions. L’última amenaça ha estat a l’estació de Ribes de Freser.

Voler eliminar els equips humans de les estacions de la R3 és perdre efectivitat a unes zones on, predominantment, hi ha una població envellida a qui el personal de les estacions pot resultar de gran ajuda en qualsevol moment. Una casa sense gent és una casa sense ànima i a les estacions passa exactament el mateix. En aquest sentit, la plataforma “Perquè No Ens Fotin el Tren” contribueix a mobilitzar-se i prendre consciència d’aquesta necessitat ingent pel nostre territori i la manifestació organitzada fa una setmana a Ribes de Freser, fou una mostra de la voluntat de preservar aquest servei necessari pel Ripollès.