Aquest gener, la revista Science Advances ha publicat un article que ha remogut suposicions importants que s’havien admès sobre els efectes del canvi climàtic. Es tracta d’un treball signat per 19 autors, de múltiples països i disciplines. En resum, un treball seriós en una revista científica seriosa. Em centraré en una de les seves conclusions, una que afecta directament a la nostra comarca: Venen estius molt secs. Ho explico molt ràpidament. 

El que més molesta és que el que està succeint té lògica i que és sostingut amb dades

El 60% del flux d’aigua de la terra cap a l’atmosfera és conduït mitjançant les plantes. Les plantes transpiren i aporten la major part de la humitat que hi ha en l’aire. De fet, els arbres i les herbes, qualsevol planta, actua com una palleta de beguda que xucla l’aigua del terra i l’envia als núvols. El treball científic demostra que, el canvi climàtic i l’efecte hivernacle, estan augmentant el diàmetre d’aquesta palleta, i que l’augment és major del que s’esperava. Que aquest 60% està augmentant. 

El que més molesta és que el que està succeint té lògica i que és sostingut amb dades. Per una banda l’augment del diòxid de carboni en l’aire, provocat per l’activitat humana, genera un augment de temperatura (efecte hivernacle) i, per l’altre, la durada de la creixença de les plantes s’allarga. La vegetació brota abans (la primavera comença abans), creix durant més temps (s’allarga l’estiu i la tardor) i atura el creixement més tard (l’hivern comença més tard i s’escurça). Com a resultat, les plantes tenen més temps de crescuda, són més eficients, consumeixen més aigua i lentament assequen el terra. 

En conjunt, aquest canvi provocarà que els sòls de la comarca i els nostres rius disposin de menys aigua. Però compte, especialment durant els mesos d’estiu. 

Les dades aportades pels investigadors demostren que les plantes evaporaran més aigua i, per tant, plourà més. Però no prou per compensar l’aigua extreta per les plantes, especialment a l’estiu. Per tant, la pluviositat anual serà similar o lleugerament superior, però tindrem un eixut estival: Venen estius cada cop més secs. Això al Ripollès, imagineu més avall.

Com deia al principi, el que més molesta és la lògica. Si aquestes dades, que són de les primeres i fonamentades, tiren per terra totes les suposicions anteriors, on més ens haurem equivocat? I quines altres conclusions hem de treure?

Estius secs vol dir incendis forestals, pel que cal preparar-se seriosament. Molt seriosament. I també, vol dir que la pluja es concentrarà a la primavera i la tardor en, cada cop més tempestes tipus “Glòria”. Cal deixar/tornar espais als nostres rius, deixar que inundi zones àmplies on perdre velocitat, i preparar ponts de llums més amples. Oblidar grans urbanitzacions i protegir pastures, ja que vindran ramats forans. I, sobretot, que els polítics de mirada curta ens assegurin l’aigua de beguda. Polítics, urbanistes, penseu en les generacions futures de la nostra comarca, que no ho facin només els especuladors.