Aquest any 2020 és el del desè aniversari de la inauguració de l’Espai d’Art l’Abadia, ubicat als dos pisos del claustre del segle XV del vell palau abacial del monestir de Sant Joan de les Abadesses; també s’hi inclouen les sales «Joan Maragall» i «Josep Puig i Cadafalch», situades a la darrera planta del palau.

A part del què significa aquest espai en tant que recuperació de patrimoni i memòria històrica ensems, avui dia és, al costat del Museu Etnogràfic de Ripoll i la galeria Padequart de Ribes de Freser, l’únic lloc on s’ofereixen, amb una regularitat periòdica de dos/ tres mesos, diferents exhibicions de creacions artístiques contemporànies i d’avantguarda, a la comarca del Ripollès.

Un desig: que aquest engrescador projecte tingui la necessària continuïtat en el temps

A partir de l’exposició inaugural titulada «Arçamala intangible», deguda als pinzells de Gerard Sala, tot un seguit de mostres d’obres d’art hi han anat passant, la immensa majoria de pintura, però també hi han tingut -i hi tenen- cabuda l’escultura i la fotografia. Cal afegir que la comissió que en té cura vol que aquest espai vagi més enllà de seu una simple sala d’exposicions o galeria i que, conseqüentment, s’han d’ultrapassar els límits d’encadenar una exposició rere una altra mitjançant la recerca d’altres complicitats, de comunicar i d’integrar el públic dins d’aquest camí de cultura de bracet amb les arts plàstiques.

És, doncs, en aquest sentit que cal emmarcar diverses activitats que es feren al seu moment, com ara la conferència-col·loqui «Aproximació a l’Art contemporani» que comptà amb la presència de l’aleshores directora de la Fundació Miró de Barcelona, Rosa Mª. Malet, el pintor Antoni Llena i l’escultor Pere Casanovas, o bé la presentació del llibre de Mar Corominas, vídua del genial pintor Joan Ponç, «Caminando con Joan Ponç», aprofitant l’avinentesa de l’exhibició de la mostra «El Quixot», una de les més reeixides que, a parer meu, s’han penjat a les parets del claustre del Palau de l’Abadia.

El punt en comú de les diverses i moltes exposicions que s’hi han pogut contemplar és que són obres d’artistes en actiu, a excepció de tan sols sis exposicions (si la memòria no em traeix) que s’han dedicat a artistes traspassats però de record imperible: a Manel Surroca, Chikako Taketani, Josep Uclés, Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada i la citada de Joan Ponç.

Fóra abusar de la paciència del lector plasmar aquí el llistat sencer de totes i cadascuna de les exhibicions celebrades al llarg d’aquest decenni, per tant, només deixar constància de la seva qualitat indiscutible i que les peces exposades als ulls dels contempladors assistents, són fruit de, si se’m permet l’expressió, primeres espases del seu camp creatiu, sigui aquest la pintura, l’escultura o la fotografia...

En suma, estem parlant d’un espai d’exhibició encaminat a bastir ponts de diàleg entre les obres i les persones, un entramat harmoniós que es conjuga amb força sota l’abrigall del passat històric.

Per acabar, expressar un vot, un desig, que no és altre que aquest engrescador projecte tingui la necessària continuïtat en el temps, després d’haver culminat amb èxit i reconeixement la primera dècada de vida, i que es reforci més i més com a punt de referència cultural que prestigiï tant el poble que l’acull com les entitats que li donen suport i escalf, ja que hi conflueixen creació, sensibilitat i educació.