Segons el calendari berber hem entrat a l’any 2970. La fita de l’inici d’aquest calendari està basat en un fet històric berber, per establir-hi el punt zero com succeeix a l’era cristiana a partir del naixement de Crist, o a l’era musulmana que tenen com a punt d’inici l’hègira. Pels Berbers la data històrica és el 950 abans de crist. Aquest any, el rei berber Sheshonq I va ser entronitzat faraó d’Egipte i va fundar la dinastia XXII que va governar Egipte fins a l’any 715 aC. Aquest rei berber havia aconseguit unificar Egipte i després envair Palestina. Es diu també que va prendre els tresors del Temple de Salomó a Jerusalem l’any 926 abans de Crist. Aquesta data s’esmenta a la Bíblia, i seria per tant, la primera data de la història berber que té una referència escrita. Al Marroc els berbers inicien l’any el 13 de gener. I aquest dissabte a Vic, amb una mica de retard se’n va fer la celebració. Va ser una festassa. Va començar la celebració a dos quarts de 8 de la tarda i a les 10 encara hi érem. Hi havia gent de tota la comarca tant d’Osona com del Ripollès. Hi va haver també representació política, hi va assistir, a banda d’alguns regidors, l’Alcalde de Manlleu, no debades, encara que l’acte es va fer a Vic, al darrere hi havia dins l’organització, l’associació manlleuenca Jameiat Essalam.

Segons el calendari berber hem entrat a l’any 2970

Música, poesia, reivindicació, per mi van ser les paraules claus de la festa. Es va presentar el llibre de l’escriptora Asmaa Aouattah «Entre cendra i foc» un recull de 34 poemes dedicats al Moviment Popular Rifeny (Hirak Rif). I sí, la llengua amaziga és la tercera llengua parlada a Catalunya, i com totes les llengües ha de tenir el seu espai i el seu reconeixement. L’autora ens diu que va començar a escriure poesia ja fa uns deu anys en llengua amaziga. Tanmateix diu l’autora que hi havia moments en què sentia la necessitat d’esclatar en català traduint un reguitzell de pensaments sorgits amb ja no sé quina llengua. 

L’autora vol donar a conèixer aquest moviment de lluita Rifeny, poc visible en terres catalanes i retre un homenatge als seus protagonistes: dones i homes amb una valentia extrema que hi arrisquen la vida, pel sol fet de demanar millores en l’educació i en la sanitat d’una de les zones més marginades del Marroc, El Rif. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Carles Castellanos, ens diu que Asmaa Aouattah acosta el poble català a les vivències d’un poble amazic en moviment, amb el qual tenim tantes raons per a sentir-nos-hi identificats i solidaris. Recordar que als seus presos polítics els han caigut entre 15 i 20 anys de presó, però la seva lluita no defalleix. 

Dic tot això perquè homes i dones vam celebrar aquesta festa amb orgull, L’Asmaa en la seva presentació també va dir que aquesta lluita del seu poble, el reconeixement i celebració de les seves festes, havien fet que se sentís més segura reforçant la seva identitat, aquesta identitat amaziga que s’expandeix per tota Europa i que des de la diàspora encoratgen les reivindicacions que es fan en el país d’origen. Hi va haver un gran aplaudiment per una senyora gran que ha anat a totes les manifestacions de les ciutats europees per reivindicar la lluita rifenya. Hi ha anat encara que a vegades havia de necessitar el bastó per caminar. I que voleu que us digui, va ser una festa cultural, la cultura per davant de tot, les creences religioses, per aquell que les tingués, estaven al cor de cadascú. La festa era cultural. Hi havia persones amb tradició religiosa cultural cristiana o musulmana per això no importava. La gent que és islamòfoba ho podrà entendre alguna vegada això? I fixeu-vos que només us he parlat de dones com a protagonistes. A la taula de la presentació del llibre de l’Asmaa hi havia tres dones, en un dels grups la cantant, amb una veu meravellosa era una dona, la presentadora era una dona. I van aplaudir l’acte un munt de dones. I hi havia dones amb mocador i altres sense. I els homes servien el té. I tothom es feia dos petons per saludar-se i un poema de l’Asmaa també està dedicat a una dona: a la verge de Montserrat, perquè protegeixi als lluitadors del Rif. Lal.la Montserrat./Moreneta que dones vida./ Africana «acollida»./Tinc allà baix/un poble que pateix/ Moreneta que dones vida./Africana «acollida»/ I fes-hi quelcom/si us plau.