Aquest any que no hi havia taxistes emprenyats disposats a fer vaga durant el MWC de Barcelona. Aquest any que els treballadors del metro estaven conformes amb els seus horaris i sous i disposats a cobrir el servei que fos necessari perquè el congrés fos un èxit de participació i organització. Aquest any que el món independentista no havia plantejat cap campanya per visualitzar la repressió judicial i política que viu Catalunya i que, fins i tot els 2 governs, el català i l’espanyol, estaven en sintonia per dissimular davant del món les seves discrepàncies polítiques. Aquest any que els catalans volíem ser bons minyons durant el MWC de Barcelona, resulta que no es farà el congrés per culpa de fets que es produeixen a milers de quilòmetres de distància. És irònica aquesta situació, però això ens hauria de fer pensar com actuem els catalans quan creiem que el món ens mira. Hem de començar a no creure’ns el centre del món i pensar que el que fem només ho fem per nosaltres mateixos i no pel que diran a la resta del món.

El que fem només ho fem per nosaltres mateixos i no pel que diran a la resta del món

He tingut sempre la sensació que quan els catalans fem una acció, sempre mirem com hem quedat a ulls del món, i això passa a ser el resultat més important per nosaltres respecte a aquella acció. Quantes vegades ens han dit que vigilem què fem per no quedar malament davant el món?

Potser tenim una síndrome d’inferioritat que ens fa creure que no ens estimaran si no som bona gent i fem les coses educadament. Que tot el món es posarà d’acord per odiar-nos i menysprear-nos perquè hem decidit fer una acció de força o de desobediència. Els mitjans de comunicació que representen la gent d’ordre d’aquest país acostumen a utilitzar aquest argument força sovint per tenir-nos calladets i controlats. El fet que no es faci un dels congressos més importants que es fan a Catalunya per culpa de fets aliens a nosaltres ens ha de fer reaccionar i adonar-nos que no podem fer les coses per quedar bé amb els altres. Si finament no es fa el congrés, serà per un motiu de força major, i segurament estarà ben decidit. Es farà els que sigui millor per a tothom, encara que això generi grans pèrdues de diners i de negocis. Potser hem d’aprendre a valorar que una acció que avui et fa perdre diners o imatge o el que sigui, potser és la millor manera d’avançar cap al teu objectiu final. Hem de fer el que creiem en tot moment encara que algú que no li agradi. El pitjor que podem fer com a catalans i també com a individus, és fer cas d’aquells que ens jutgen contínuament pel que fem i no pel que volem aconseguir.