Em sembla que no m’equivoco si dic que un dels pilars més importants de l’anomenat estat del benestar del que gaudim, en el que s’anomena el primer món, dins el qual hi estem els catalans i les catalanes, és la sanitat.

Tinc la sensació, per la meva experiència personal i pel que sento i detecto en el meu entorn més immediat, que hi ha un cert consens en el nostre país que la nota per als serveis que rebem, per exemple en urgències, és de qualitat. Una altra nota alta és l’atenció primària, sobretot almenys a comarques com la nostra, i també l’atenció que rebem als anomenats hospitals comarcals, en el nostre cas l’Hospital de Campdevànol, on tothom o quasi tothom coincideix en que el tracte és exquisit i molt humanitari.

Els grans hospitals tenen uns pressupostos que han de complir i per tant fan el que poden

El problema arriba quan després de tenir el diagnòstic amb les proves corresponents i de dictaminar una intervenció quirúrgica, et diuen que estàs en una llista d’espera: Poden passar mesos! Mentrestant, gent que està treballant en grans hospitals del nostre país, on normalment es fan aquestes intervencions quirúrgiques, t’asseguren que els quiròfans passen tardes i tardes o hores i hores sense ocupar. La qual cosa vol dir que es podrien admetre més pacients i fer més intervencions.

Un altre problema, diuen, és que en el cas d’urgències hi ha gent que es passen hores, i fins i tot dies, als passadissos d’aquests hospitals on hi ha plantes tancades.

Suposo que el que passa és que hi ha els diners que hi ha (sempre els diners!) i aquests grans hospitals tenen uns pressupostos que han de complir i per tant fan el que poden.

I d’aquí ve la meva modesta reflexió: els pacients lectors recordaran que no fa pas massa anys els medicaments eren gratuïts per als jubilats i es varen veure obligats instaurar l’anomenat copagament dels medicaments. Avui dia ho paguem amb resignació i sembla que ho tenim assumit.

No seria millor per a tothom instaurar el mateix sistema per exemple en les intervencions quirúrgiques, en funció de l’anomenada declaració de renda de cada pacient? Això sí, per descomptat que ningú per falta de diners deixi de ser intervingut si ho necessita. No seria millor això que tenir hospitals amb plantes tancades i poder tenir quiròfans amb activitat i poder contractar més cirurgians?

M’agradaria saber, no solament perquè això no es fa ni tan sols ni se’n parla, encara que sospito el perquè: serà algun Lobby?