Aquests últims dies hem vist com Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa començaven a sortir de la presó gaudint de diferents permisos. Ja sé que tots entenem que el que tenen no és la llibertat i que segueixen sota el règim penitenciari, però sí que ens pot conduir a pensar erròniament, encara que sigui de manera inconscient, en una petita regressió de la repressió.

La repressió hi segueix sent. Els presos segueixen presos

No és així. La repressió hi segueix sent. Els presos segueixen presos. Hi ha moltíssimes causes obertes contra molta gent, molta gent que ha patit lesions irreversibles i, no ho oblidem: molts més presos que no pas els nou polítics i líders socials amb qui pensem sovint. Voldria fer esment, per exemple, d’en Dani Gallardo, un jove madrileny detingut per participar a la manifestació de Madrid de solidaritat amb Catalunya contra la sentència de l’U d’Octubre. Aquest dissabte ens vam concentrar a Lleida, Barcelona i Madrid diverses entitats per donar-li suport.

Ja per acabar, voldria seguir recordant que a l’Assemblea seguim apostant per demanar l’anul·lació del famós judici (i, per tant, de les condemnes) i de totes les causes obertes contra l’independentisme o aquells que ens han donat suport. També creiem que és, com a mínim, imprecís demanar l’amnistia. No creiem que hi hagi cap delicte que s’hagi de perdonar o desconsiderar, creiem que, en una democràcia de veritat, fets com un referèndum o participar a una manifestació no haurien d’haver estat mai acceptats com una causa penal.