«Habemus» diàleg. Aquesta setmana, «con permiso de la autoridad y si el tiempo no lo impide», hi haurà el «sit and talk» per a uns i el «diálogo dentro de la Constitución» per als altres. Es constituirà la taula de diàleg en la que molts hi han dipositat tantes esperances, però si ens hem de remetre a la història i a la situació actual, que la cosa doni fruits no serà fàcil, serà impossible.

La negociació i el diàleg són les eines que més s’haurien de fer servir en les democràcies avançades del segle XXI. Però no ens enganyem, quan una de les parts que seu a dialogar no és una democràcia avançada, la mentalitat no és precisament del segle XXI, i per acabar-ho d’adobar tenen la paella pel mànec com Estat que són, ja ens podem imaginar que el resultat del diàleg serà el mateix de sempre, una enredada i una aixecada de camisa.

Només un polític espanyol d’esquerres pot ser pitjor que un de dretes

Que ningú es pensi que pel sol fet que a l’altra banda de la taula segui gent «progressista d’esquerres», aquests ens portaran a la solució del conflicte. El que ho pensi que s’ho vagi traient del cap, només un polític espanyol d’esquerres pot ser pitjor que un de dretes, que per molt socialista o republicà que sigui, la seva pàtria espanyola estarà per davant de tot.

Tots sabem, des de fa temps, el que posarà la part catalana damunt de la taula, el dret a l’autodeterminació i l’amnistia, i quina serà la resposta del Govern espanyol a aquestes. Friso per saber el que oferirà el Govern de Sánchez al Govern català. Què estan disposats assumir? Realment hi ha veritable voluntat d’entesa i d’arribar acords satisfactoris? Això ja ho sé, però tinc curiositat per descobrir si el que ofereixen confirmarà el que m’imagino.

No hem de confondre la voluntat i la necessitat. El PSOE no té voluntat ni capacitat d’oferir res acceptable a Catalunya, només les promeses i les inversions incomplertes al llarg dels anys per part del Govern espanyol, però sí que necessita els vots d’ERC per aprovar els pressupostos d’enguany. Aquí és on rau el meu gran dubte, quin paper farà ERC a la taula de negociació tenint en compte que més aviat que tard tindrem eleccions al Parlament de Catalunya?

La realitat és molt simple, el Govern de Sánchez no cal que negociï les inversions incompletes, el que ha de fer és aplicar-les, que ja es van negociar i acordar en el seu dia. Tampoc cal que faci promeses, més pensades de cara a la galeria que altra cosa, que sabem que no les complirà, i en el cas que n’estigui disposat se n’encarregaran C’s, PP i VOX de portar-les als tribunals, i ja sabem que els tribunals espanyols són majoritàriament simpatitzants d’aquests partits, ens podem imaginar les sentències. Aleshores serà quan sortirà el PSOE i dirà allò que ens fa tanta gràcia: «Hem de respectar les sentències dels tribunals, perquè Espanya és una democràcia i hi ha separació de poders», au! i es quedaran tan amples com sempre! Algú s’ha oblidat de la sentència del TC sobre l’Estatut del 2010? Doncs jo no.

L’únic que tinc de cert és que el resultat del diàleg serà un no res per tot el que he explicat. Només espero que per part catalana no ens venguin la moto amb què els resultats, siguin els que siguin, seran beneficiosos per Catalunya i que val més això que res. Si fan això, aleshores sí que ens podem donar per perduts, derrotats i traïts.