El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya està ultimant un nou decret sobre l’escolarització al nostre país que posa literalment a la corda fluixa a l’escola concertada. Sembla que, segons el govern, només hi ha d’haver una única línia de pensament i de gestió de l’educació, la línia que el govern vol.

L’afany de control sobre el pensament no té límits per part dels governants, com s’ha vist al llarg de la història i ara n’estem vivint un capítol nou. Actualment l’escola concertada de Catalunya acull, aproximadament juntament amb la privada, el 34 per cent de l’alumnat català, seguint en el cas de la concertada, el cent per cent del currículum educatiu del Departament, fent cas omís a les directrius d’aquest i estan plenament incorporada en el teixit social dels pobles i les ciutats d’arreu.

L’afany de control sobre el pensament no té límits per part dels governants

Així doncs, ens trobem davant d’una pregunta bàsica. Per què aquest afany eliminatori? Potser la Generalitat té prou recursos per mantenir una xarxa única i pública d’escolarització, pagant el material, la calefacció, el llum, l’aigua, el manteniment dels edificis, les places educatives, el sou dels docents si s’han d’integrar a la pública... I la pregunta clau: per què la Generalitat vol imposar la línia pública com a única? Potser el problema no és de concert i és un problema de llibertat, el bé més preuat de la humanitat.

Qualsevol família té garantit el dret a la llibertat educativa per als seus fills però amb un model únic, on queda aquesta llibertat? Els pares han de poder escollir quin tipus d’educació volen per als seus fills i ningú, ni cap persona ni cap govern té cap dret a rebatre aquest dret. Si els pares decideixen portar el seu fill a la pública, se’ls ha de donar tot el suport, de la mateixa manera que si el volen portar a una escola concertada. Perquè tant la xarxa pública com la xarxa concertada és igual d’important.

Mai, mai sentireu a dir que no hi ha d’haver una línia pública però sí que sentireu que no hi ha d’haver una línia concertada, ja que se suposa que la concertada (o religiosa, ben mirat potser els trets vénen per aquí, però no voldria ser mal pensat, s’entengui la ironia...) és com un dimoni amb potes que inculca el neoliberalisme, l’elitisme, i el conservadorisme més absolut quan, segurament, no tenen ni idea de com es treballa a una escola concertada. O és que els pares que porten els seus fills a aquesta última no paguen els impostos per mantenir la primera i a part, per la seva pròpia elecció, fent ús de la seva preuada llibertat, paguen l’escola concertada del seu fill? Quin dret té l’administració a voler prohibir això? Quin dret té l’administració a voler eliminar una línia educativa legítima? Per molt que us diguin que aquest nou decret no busca res d’això anteriorment citat no és veritat. El cop a la concertada pot ser mortal i un cop més la resposta a tots els per què és la imposició del pensament únic. I sí, l’escola concertada, igual que l’escola pública, és una escola de tothom i per a tothom.