Les dones, històricament, han tingut un paper massa secundari a la política. Un àmbit tradicionalment dominat pels homes i que ha sigut extensiu a la majoria d’espais econòmics i empresarials de poder, control i direcció. Tanmateix, a les últimes dues dècades aquesta correlació ha canviat i les dones ocupen gran part del lloc representatiu que els pertoca a la política. 

Les dones són el 50% de la població i han d’ocupar, com a mínim, la mateixa proporció de tots els llocs de decisió. Hi tenen tot el dret. Un dret massa anys segrestat amb l’excusa de la cuida familiar, la no conciliació familiar i la relegació immerescuda a una segona posició a la vida social per darrere de l’home. La dona s’ha empoderat i, tot i que queda molta feina per fer en molts àmbits on el masclisme és molt potent, anem pel bon camí.

El Parlament de Catalunya actual, el de la XII legislatura des que es va restablir la democràcia, té 59 diputades de 135 escons, un 43,7% del total, i s’iguala així el rècord assolit en la IX legislatura. Una evolució positiva però que encara no ha superat el 50% i, per què no reivindicar-ho? Amb quaranta anys de democràcia, Catalunya encara no ha tingut una presidenta de la Generalitat. 

La dona s’ha empoderat i, tot i que queda molta feina per fer en molts àmbits on el masclisme és molt potent, anem pel bon camí

En aquest sentit, Sant Joan de les Abadesses ha fet part dels deures i el ple municipal és dels més feminitzats que hi ha al Ripollès, amb 7 regidores d’un total d’onze electes. Un 63% del total. I el consistori infantil ja marca tendència futura: la seva presidència l’ocupa una alcaldessa.

El  ple municipal de Sant Joan també ha aprovat recentment el Protocol de Violència Masclista. Una eina que ens ha permès fer una diagnosi de la situació actual, el protocol de com actuar davant dels casos d’assetjament que puguin esdevenir i la planificació d’una futura creació d’una comissió d’igualtat. Recursos que s’han de prendre seriosament, no deixar-los en un calaix i utilitzar-los en cas de necessitat.

Queda molt per assolir la plena conciliació familiar. Potenciar les llistes electorals de caire cremallera dona-home, com fa ERC, és una bona fòrmula per igualar societat i política, però encara queda un llarg camí per recórrer. I petites accions poden contribuir a potenciar aquesta igualtat.

Per aquest fet, com a grup municipal, hem proposat que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses obri el debat per permetre el vot telemàtic al plenari municipal. Aquesta opció té com a objectiu permetre que en moments de maternitat - o paternitat - un càrrec electe pugui fer seguiment del plenari i, sobretot, continuï exercint el seu dret a vot, mantenint així les majories polítiques que en qualsevol moment puguin esdevenir. El vot telemàtic també ha de ser possible per llargues malalties o per cuides especials de familiars. 

El vot telemàtic és una fita per garantir la igualtat d’oportunitats per totes les persones en l’accés als espais de presa de decisions, especialment feminitzar la política, i garantir un accés equitatiu de les dones als espais de presa de decisions i governança. És un pas més a l’hora de contribuir a la igualtat i a combinar la vida política, laboral i familiar, que en el cas de les dones encara és més accentuat. La política municipal suposa una gran oportunitat per avançar en l’assoliment d’aquest objectiu, el de garantir que els representants locals representin la diversitat sociodemogràfica del nostre municipi.

Tot i poder-nos trobar en situacions que seguiran impedint als electes locals que tampoc puguin fer ús de les eines telemàtiques, aquest és un primer pas per poder incardinar les obligacions familiars amb les obligacions com a representants municipals.

Ajuntaments com el de Barcelona i Altafulla i la Diputació de Barcelona han aprovat aquesta iniciativa. Conciliar la vida laboral, familiar i política és la pedra angular perquè la política representi la societat amb, com a mínim, la mateixa proporció.