L’any 2018 va començar la “guerra comercial” entre els Estats Units d’Amèrica i la República Popular de la Xina. El motiu era evident: els EUA estaven essent inundats de productes xinesos, mentre ells a penes venien a la Xina. La cosa va anar apujant el to; ara tu m’estrenys per aquí, doncs ara jo et cargolo per allà, fins que el 2019 apareix la batalla del 5G, el nou sistema de telecomunicacions per telèfon que curiosament estan capitanejant els xinesos. Els americans, veient que els seus competidors els hi havien passat el davant, convoquen els seus aliats, especialment els europeus i els criden a l’orde; i els hi fan veure que si els xinesos controlen el sistema 5G totes les comunicacions del món occidental, també les militars, les polítiques, les financers... Totes estaran a l’abast dels xinesos i dels seus serveis d’espionatge. Allò que es diu que la informació és poder, en aquestes circumstàncies, seria poder de veritat. El tema arriba els moments més tensos en el darrer trimestre de 2019. 

Per què tant ressò pel coronavirus i tant silenci per les altres?

Bé, fins aquí tot sembla un conflicte d’interessos, on s’estan jugant el control de l’economia i de les xarxes de comunicació en l’àmbit mundial. Déu ni do el que està en joc! Semblava que la cosa podia pujar de to i potser algun dels dos contrincants podria perdre el seny i entrar en una espiral bèl·lica o prebèl·lica. Doncs el que són les coses!, quan estàvem en aquest punt apareix el CORONAVIRUS en una província interior de la Xina, Hubei, concretament en la seva capital Wuhan. Una “petita” ciutat amb una mica més de sis milions d’habitants. Perquè ens en fem una idea, està situada a uns 1.150 quilòmetres el sud de Pequín, i a uns 750 quilòmetres de l’Oceà Pacífic.

A conseqüència de l’epidèmia, la gent és confinada a casa seva, les factories baixen la seva producció; i quan no, estan obligades a tancar provisionalment; el seu sistema sanitari es col·lapsa… Resumint, Xina es veu obligada a trepitjar el fre de la seva activitat industrial i econòmica. De retruc, el mateix efecte comença a produir-se en Europa. Les borses de tot el món baixen i baixen, per no dir cauen. El preu del barril de petroli, també baixa i baixa. EP! De bon segur que a les benzineres no hi notarem aquestes baixades. Segur que no. Amb tot això, ara ja no se’n parla del 5G xinès. Ves per on. Abans de prosseguir permeteu-me un petit parèntesi.

En l’etapa final de la Primera Guerra Mundial, el 1918, es va produir una epidèmia de grip que va provocar una gran mortaldat. Com que a centre Europa estaven en guerra i prou feina tenien, per calmar a la ciutadania, varen dir que aquella grip “no era seva”, i la varen anomenar grip espanyola. Aquí com érem neutrals en aquella confrontació, la varen batejar com a grip francesa. Coses que passen. Doncs bé, aquesta epidèmia va produir a gairebé tot el planeta més de 50 milions de morts entre 1918 i 1919. Alguns especialistes fan pujar el nombre de defuncions fins als 100 milions. Més que no pas les estadístiques oficials atribueixen a la Segona Guerra Mundial, amb els seus camps d’extermini a ple rendiment. Sigui quina sigui la veritat, el nombre de morts és esgarrifós.

Des de ja fa uns anys a l’Amèrica central i la del sud, hi ha una epidèmia “silenciosa” de DENGUE que possiblement ha causat més morts que el “nostre” CORONAVIRUS. En la part d’Àfrica dita subsahariana, des de fa anys també n’hi ha una altra d’epidèmia “silenciosa”, l’EBOLA que de bon segur encara ha produït més defuncions que el DENGUE. Tampoc se’n parla. Davant d’aquesta situació un es pregunta: Per què tant ressò pel CORONAVIRUS i tant silenci per les altres? Per què ens afecta a nosaltres, els europeus, mentre les altres no? És per això?

Sempre hi ha gent malintencionada i hi ha algú que pensa que bé podria ser que, com la “guerra econòmica” que tenien encetada els EUA i la Xina no donava els fruits esperats, podria ser que “algú” obrís la Caixa de Pandora, i ves per on, se’ls hi escapés un bacteri d’aquests estranys que es fabriquen en aquests laboratoris que ningú sabem on som, i allò que no es va aconseguir amb una guerra d’aranzels, s’aconseguís “accidentalment” per acció del CORONAVIRUS; amb un efecte complementari, que permetrà a la gent que disposa d’informació i de recursos, els hi permetrà fer operacions especulatives en borsa amb guanys astronòmics a curt termini. Pot ser veritat això que algun mal pensat diu? Jo certament no ho sé però, de ben petit, em varen ensenyar que en la guerra i en l’amor tot si val. Com resulta evident, aquest tema que us platejo no és una qüestió amorosa, oi? Per tant...