Tot sembla que hagi passat a un segon terme davant de la preocupació principal que ens ha sobrevingut, que no és altra que la nostra salut. No caure malalts individualment, no encomanar al nostre entorn, tenir cura dels més vulnerables... això és el que ens tocarà fer durant unes quantes setmanes per damunt de tot. Afegim a això els maldecaps econòmics que a molts els portarà aquesta situació, en especial a autònoms i treballadors en precari. Una situació que ens crea angoixa, sens dubte.

Una vegada més ens hem trobat davant d’un Estat que no respon a les nostres necessitats

Angoixa que augmenta davant de la manca d’una reacció contundent per part de l’estat espanyol, que és qui té la clau per posar en pràctica les mesures oportunes. Al nostre entorn, també al Ripollès, hi ha molta gent que aquests dies ha hagut de sortir per anar a treballar. Alguns perquè pertanyen a serveis essencials (i mai els agrairem prou aquest esforç!) però també molts d’altres que no es troben en aquest cas. “El confinament de tota la població i país és una mesura necessària si volem fer front a l’emergència actual, tal com reclamen les nostres institucions”, deia el comunicat que Òmnium va fer públic diumenge. Una vegada més, però, ens hem trobat davant d’un Estat no respon a les nostres necessitats i que, en lloc de col·laborar amb les altres administracions (com s’ha fet a Alemanya), actua per imposició. I aprofita l’avinentesa per recentralitzar-se, per treure competències al Govern de la Generalitat, que fa dies insisteix en la necessitat de confinar-nos completament com a única manera d’aturar el coronavirus, tal com diuen els especialistes en malalties infeccioses. Davant d’això, cal que actuem com el que som: una societat organitzada i amb capacitat d’iniciativa. I fem cas, sobretot, als experts, que a Catalunya en tenim de molt qualificats. Són els seus consells, els que ens haurien de marcar la pauta.

I no deixem de banda la cultura. Escric això en el moment en què rebem la mala notícia de l’anul·lació de Sant Jordi. Però no dubto que el celebrarem, i amb més força, al carrer i amb els escriptors. Mentrestant, ens mantenim actius a les xarxes ja que no podem fer-ho al carrer: Òmnium ha engegat la campanya #CompartimCultura, en què fem xarxa per recomanar-nos llibres, pel·lícules i tota mena de propostes per ajudar-nos a passar aquests dies. És una manera més de sentir-nos junts, de cuidar-nos els uns als altres. És així com ens en sortirem, no ho dubteu.