En els moments difícils que al llarg de la vida ens podem trobar, és quan sabem si la gent que ens envolta, siguin familiars, amics, veïns o simplement coneguts, estan a l’alçada o simplement estan en el món perquè hi ha d’haver-hi de tot. Aquesta reflexió també es pot posar de manifest quan parlem dels nostres dirigents polítics o governants.

Davant d’aquesta greu crisi sanitària que està patint el món, en podem treure la justa mesura de com actuen diferents governs en funció dels països que representen, segons la gravetat del problema, i com no, la seva mentalitat i la de la societat que governen.

Sense anar més lluny, la prova del que dic l’hem tingut la setmana passada quan el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol compareixien en respectives rodes de premsa davant dels mitjans de comunicació. Els primers ho feien amb la consellera de Salut i experts científics en epidemiologia donant instruccions de com hauria d’actuar la població i els riscos que comportaria no prendre les mesures adequades. A aquesta fórmula s’apunta el President Quim Torra i tot el seu Govern fent evident que, segons els consells dels especialistes, la millor manera de fer front a la COVID-19 és tancar i confinar Catalunya, mesura que han adoptat territoris com el Tirol i Baviera entre altres. Els segons ho fan de la manera més dèspota i matussera possible, i no em refereixo a la recentralització de competències que ja de per sí és un nou 155 disfressat de pandèmia, sinó a la posada en escena de representants de les forces militars i policials carregats de medalles, segurament comprades a una empresa de l’estil com Wallapop, que lluïen al capdavant de tot. He de confessar que al veure aquest esperpèntic espectacle ja no sabia si patíem una invasió extraterrestre o si el Principat d’Andorra ens havia declarat la guerra.

La monarquia borbònica porta 300 anys fent el mateix

Personalment no em ve de nou tot aquest espectacle que l’únic que vol escenificar és poder i força davant el que no té poder ni força per defensar-se. De fet, és l’única eina que esgrimeix Espanya per solucionar els problemes, perquè no en té ni en sap fer servir cap més altra. De la mateixa manera que no és d’estranyar la requisa de material sanitari destinat als hospitals catalans per part de la Guàrdia Civil, que fins hi tot els xinesos no volen vendre mascaretes a Espanya perquè saben que l’exèrcit les requisarà. I tot això no ve d’ara, en el període de confinament que ens trobem en aquests moments, és bo fer una mica de repàs a la història recent i no tan recent d’Espanya, i veure que el que ens estan fent en l’actualitat, ve de molt temps enllà. La monarquia borbònica porta més de 300 anys fent el mateix, Espanya s’ha fet a base de requisar, robar, reprimir i assassinar. Podem fer un símil històric: els catalans hem sigut un poble treballador on la seva economia es basava en els petits oficis artesans i sobretot en el comerç. Per la seva part, Castella era tot el contrari dels catalans, eren un Poble guerrer bel·ligerant incapaços de fer la «o con un canuto» i que si volien alguna cosa, l’havien d’aconseguir saquejant, robant i moltes vegades assassinant els seus propietaris.

Com que els espanyols no tenen mascaretes les requisen als catalans, als catalans ens manquen mascaretes i ens posem mans a la obra i ens les fabriquem nosaltres mateixos. I, per si no n’hi ha prou, com que els catalans, quan volem la sabem llarga, hem sigut capaços de fabricar respiradors amb tecnologia d’impressió 3D. I què podem esperar d’Espanya respecte tot això? Doncs que vingui el 7è de cavalleria amb el seu «ardor guerrero y los novios de la muerte» a requisar-ho tot en nom de la «sagrada unidad y la solidaridad de todos los españoles».

Això ja va més enllà d’ideologies, de conceptes o de programes de govern, això ja va de mentalitats. Els catalans no som millors ni pitjors, som diferents. Tenim la mentalitat més moderna i adaptada als temps que vivim, en canvi els espanyols encara estan dins les coves d’Altamira i no en troben la sortida, per això els que encara creuen que la taula de diàleg arribarà a bon port que s’ho treguin del cap.

En la mateixa línia, també vull fer esment dels discursos d’en Pedro Sánchez i del rei dels espanyols (que no pas meu), que això sí que ens infecta i ens contamina les orelles, però no vull ni esplaiar-me ni diferenciar entre un i altre perquè un parla molt i no diu res, i l’altre parla poc i tampoc diu res.

Em costa de creure l’obstinació malaltissa del president del Govern espanyol en no voler tancar Madrid quan sabem que és el principal focus de la pandèmia i no deixar que les comunitats autònomes facin el mateix. De Madrid penso que és perquè l’IBEX35, que és qui mana en aquests país, no li deixa fer; i tancar les comunitats seria donar la raó al President Torra i de retruc avalar l’estratègia que proposa Catalunya, malgrat que a la llarga i amb matisos si cal ho acabarà fent, sembla que abans d’acceptar-ho prefereix agafar ell el coronavirus.

Vist el panorama que tenim, si realment volem acabar amb això i salvar vides humanes, el Govern de la Generalitat ja està tardant a tirar pel dret com han fet a Múrcia, cada dia que passa és temps que es perd i gent que mor, cal aplicar el Pla de Confinament el més aviat possible. Es va desafiar a l’Estat en el referèndum del 1-O i ara que es tracta de vides humanes, no es farà aquest pas? Si en el seu dia la Carme Forcadell va dir: «President, posi les urnes», jo ara li dic: «President, confini Catalunya».

D’en Felip VI no cal dir gairebé res, és un Borbó i amb això ja està dit. La desgràcia és que mantenir aquesta monarquia corrupta i caduca costa molts diners per no dir ni fer res, i el que desitjo és que desaparegui per sempre.