Ja en teníem. La majoria dels habitants del Ripollès sempre hem votat a favor de la independència. Ja fa temps que veiem que per a una millor gestió dels nostres recursos, però també ja només per dignitat, ens cal marxar de l’Estat espanyol.

Aquests dies ens estan servint per reflexionar de mil coses

Aquests dies ens estan servint per reflexionar de mil coses, per adonar-nos de què és realment important. Les situacions crues ens fan adonar d’allò que és essencial. Així doncs, veure que a Catalunya s’intenten seguir els consells dels experts mentre a Espanya només intenten justificar la despesa militar, veure la comparativa de llits d’UCI i quilòmetres d’AVE entre Espanya i Alemanya, veure com no es tenen recursos per protegir el personal mèdic i essencial, com no se sap ni comprar el material necessari... ens fa, de ben segur, tenir més clar que ens hem d’alliberar d’aquest estat el més aviat possible.

Això ja ho vèiem, tampoc ens sorprèn. Però clar, la independència és una lluita difícil, cansada, una cursa de fons que té moments més àlgids i moments que menys, així que sempre hem sentit gent que deia que està cansada, que és difícil... I ho és, és clar, ens hem trobat molts entrebancs, i més que ens en trobarem. Tenim davant un rival fort, gegantí i amb mil maquinàries i recursos.

Però val la pena? Que sí val la pena! Però que precisament no estem veient, aquests dies, el cost que ens suposa quedar-nos en un estat maldestre, centralista i autoritarista? Per tant, espero que ben aviat puguem sortir de casa i també puguem sortir amb més ganes i forces per continuar la lluita per la independència i acabar sortint d’Espanya.