Aquests dies són dies estranys, tristos. Emocions contradictòries s’intercalen sense ordre dins nostre i mai una vida sedentària havia cansat tant.

Patim pels afectats i pels qui no superen el virus i alhora ens emocionem quan comprovem com els sanitaris es deixen la pell per salvar persones i cuidar malalts. I no només ells, són molts els col•lectius que són al peu del canó perquè no falti allò indispensable a la llar de cadascú.

És remarcable que la majoria de les persones han pensat més en les altres que en elles mateixes. 

Mai una vida sedentària havia cansat tant

La salut és la màxima preocupació i al seu voltant giren les decisions i les actuacions.

Però arribarà un dia que ja no serà l’epicentre d’aquest malson i, llavors, les ripolleses i els ripollesos ens hem de donar el màxim suport.

Vetllar pel nostre radi més immediat i que cada decisió que prenguem i cada tria que fem portin el segell de km. 0.

Farem nostre el vers d’un poema de Miquel Martí Pol que diu: “el poble és el conjunt del nostre esforç”.

Ens esforçarem per refer i refer-nos.

Des de la regidoria de Cultura hem vist com actes i festes s’han anul•lat.

Ho compensarem, segur.

I ho farem pensant en la NOSTRA GENT.

Aquests dies tots hem enyorat rostres de vilatans, converses i trobades; olors i paisatges. Les vivències d’un dia qualsevol han sigut records especials.

Segur que serem més savis. La saviesa que sap traduir-se en compromís, solidaritat i bonhomia.

Valorarem cada pam que trepitgem i cada persona que retrobem.

Ens saludarem contents i la rialla es dibuixarà sense permís.

Però ara encara hem de tenir molt seny i ser prudents. Que el que faci cadascú sigui pensant en el bé de tots.

Temps hi haurà per recompensar el que aquest malson ens ha manllevat.

Temps en què sabrem ser, els uns suport pels altres, i no estarem confinats.

SALUT!!!