Evidentment no parlaré del coronavirus pròpiament dit. Això ho hem de deixar pel sector sanitari, en conseqüència intentaré dir en veu alta i explicar coses que he vist durant aquest mes de confinament (Marededéu ja ha passat un mes!). Si m’ho haguessin dit el dia 14 de març al matí, com a mínim jo, i penso que com jo, moltíssima gent, no ens ho haguéssim cregut. Explicaré algunes coses que m’han cridat l’atenció. Començaré per una norma que em sembla que molt majoritariàment afecta a la gent, com és poder anar a passejar el gos. En canvi, no podem anar a passejar el nét o néta o no podem passejar tot sols. A mi em costa molt d’entendre.

Cada dia trobo més patètica la roda de premsa del govern d’Espanya amb els uniformes carregats de medalles, que competeixen entre ells per veure qui posa més denúncies. He consultat gent que ho poden saber per veure si això també passa a Europa, i tothom m’ha dit que no, que només passa a Espanya. 

Cada dia trobo més patètica la roda de premsa del govern d’Espanya amb els uniformes carregats de medalles

Tampoc entendré mai que l’Ada Colau i els Comuns vulguin viure en un país amb una monarquia “tocada” per mèrits propis, podent viure en una república. No ho entendré mai! 

I la immesa “cagada” del ministre de Ciència, amb les declaracions que la gent gran ja s’havia de morir i que, si no s’havien mort abans, era perquè eren espanyols. Es veu que a Europa, de persones de més de 75 anys no en queden... i aquest ministre no ha dimitit ni el president Sánchez l’ha fet dimitir. És per al·lucinar, no ho entenc!

Aquest dimarts, per les diferents ‘teles’ he pogut veure unes imatges, també de vergonya: l’expresident Rajoy desobeïnt el confinament. Entenc que potser no fa cap mal, però no deixa de ser una altra vergonya per a Espanya.

Pel que fa al Ripollès, a través de les notícies que tenim i que ens faciliten els mitjans del grup Corisa, bàsicament per no dir les úniques, ens n’hem sortit prou bé (toquem fusta). Sembla ser que la sanitat de l’Atenció Primària de la comarca, ben coordinats per l’Hospital Comarcal de Campdevànol, ha funcionat de meravella, gràcies a les totes persones que han fet el possible perquè això sigui així. I ,també, evidentment, a tot el personal d’aquests centres: metges, infermeres, tècnics sanitaris i serveis de neteja.

I finalment m’agradaria destacar que som de les poques comarques on les residències geriàtriques, les sis que tenim, devien haver fet una gran tasca de prevenció i han sabut avançar-se a la situació per prendre les mesures oportunes per evitar les ptjors conseqüències (també toquem fusta). A tot el personal d’aquestes residències, els vull transmetre el nostre agraïment.

I de la possible sortida de la situació, també hi ha de tot, però bàsicament tothom ho veu molt negre. En tot cas, ho deixarem per un altre dia, temps hi haurà per poder-ne parlar.