Aquesta setmana hem iniciat a la nostra comarca l’anomenada fase 1 del desescalament. Sembla que ens envolta un altre aire i una certa joia de recuperar, ni que sigui mínimament, la vida que teníem abans d’aquest terrible coronavirus que ens ha delmat fa més de 65 dies.

I és veritat, comencem a re-començar. I al capdavant de tot, els empresaris i les empreses, de tota mena i de tota mida, que són i han de seguir essent el motor de la recuperació veritable de la nostra vida quotidiana abans de la COVID-19, ens han fet veure la ferma voluntat que tenen de retornar a la seva activitat i de recuperar el ritme dels seus negocis i projectes. 

En tot aquest temps no només no he trobat cap empresari que tingui poc interès en mantenir l’activitat de la seva empresa sinó que, en tots aquells  que he tingut oportunitat de contactar d’una manera o altra, he palpat la inquietud per assegurar-ne la supervivència, d’entrada, i la recuperació, el més aviat possible, del nivell de negoci i també d’ocupació de principis d’enguany.

Les empreses, totes, les més grans i les més petites, són la base de la generació de riquesa del territori

Aquesta inquietud, aquesta voluntat i aquesta resiliència és un tret característic de la personalitat de l’emprenedor. En aquest període n’hem tingut mostres ben palpables en els esforços dels comerciants en mantenir la seva activitat, en agrupar-se per oferir un servei a domicili, en la flexibilitat mostrada pels restaurants en adaptar-se al servei ‘per emportar’, en la diligència de tots els comerços en general i establiments de serveis per assegurar la garantia sanitària que precisem en l’estat d’alarma. Potser seria el moment de reconèixer aquesta vocació de servei manifesta amb la nostra fidelitat futura.

També en les actuacions de les empreses industrials en adaptar el teletreball i en proveir de mitjans d’higiene i seguretat per a tots els treballadors en la represa de l’activitat. No vull deixar d’agrair públicament tots els esforços d’aquelles empreses que han col·laborat en la fabricació i distribució d’elements de protecció, sobretot en moments en què era prou complicat de trobar-ne.

Aquestes actuacions, les dels uns i les dels altres, ens fan sentir bé com a membres d’una societat solidària i participativa i aquest és un sentiment que ens cal valorar i preservar en el futur. 

El que sí que és clar és que no ens podem permetre perdre cap ni una empresa, per petita que sigui. Les empreses, totes, les més grans i les més petites, són la base de la generació de riquesa del territori, són les generadores de llocs de treball i la clau de l’equilibri econòmic i social de la nostra societat.

Que cap empresa tanqui! Que cap emprenedor vegi frustrat el seu projecte!

Ara, doncs, és el moment de mantenir les precaucions, que no reculem en cap ni un dels avenços que hem assolit fins avui. Respectem les restriccions que es van modulant i guardem les normatives. 

Ara que hem fet el molt, que el poc que ens falta no ho engegui tot a rodar.