Aquest està essent un any atípic i difícil per a tots; per als nens, també. D’un dia per l’altre, es va trencar amb la seva rutina. Han estat (i segueixen estant) a casa, sense escola. Sense l’escalf dels i les metres ni la companyia dels amics. Aquesta mateixa setmana han reobert les escoles, però les mesures de seguretat que encara hem de prendre en espais tancats han fet que molts pares haguem pres la decisió de no portar-hi els nostres fills, si ens ho podíem organitzar d’altres maneres. I no perquè no creguem en la professionalitat dels i les mestres, ans al contrari, sinó perquè l’estranya escola d’aquest final de curs no és la que els nostres fills recorden, la que necessiten ni a la que volen tornar.

Les activitat d’estiu com casals o colònies permeten als nostres nens i joves seguir adquirint tot un seguit de competències essencials

En aquest context, aquesta setmana hem pogut veure els primers anuncis d’activitats infantils per a l’estiu, ofertades tant des de les diferents administracions públiques com centres escolars concertats, entitats i fundacions i empreses privades.

Les activitats d’educació en el lleure en general, i en particular les que tenen lloc a l’estiu, compten amb una llarga tradició a Catalunya i contribueixen de manera notable al creixement integral d’infants i joves, així com a la creació d’una societat més responsable i compromesa. Són una eina educativa de primer ordre i una gran oportunitat per a què nens, nenes i adolescents gaudeixin d’un lleure de qualitat i amb transmissió de valors. Les activitat d’estiu com casals o colònies permeten als nostres nens i joves seguir adquirint tot un seguit de competències essencials i integrar un ampli ventall de valors com la cooperació, la igualtat, el compromís, la vida saludable... I han de servir també per millorar les condicions en què infants i adolescents d’entorns socioeconòmics més desafavorits passen els mesos d’estiu. I si això és així cada any, enguany l’educació en el lleure pren, encara, més importància.

Després dels més de tres mesos de tancament escolar, les activitats d’aquest estiu, en un entorn sovint obert i a l’aire lliure, han de servir especialment per a què els infants recuperin la convivència presencial amb altres iguals i adults referents, més enllà del nucli familiar, i també per a ajudar-los a assumir i processar les consequències emocionals de la pandèmia, que a tots ens ha comportat sentiments com poden ser el dol, la por o la incertesa. Si aquests sentiments ja ens costen de processar als adults, a petits i joves, encara més.

Cal garantir l’accessibilitat, adaptació, inclusió i reconeixement de les diversitats funcional, social i econòmica per afavorir el sentiment de pertinenca a la comunitat d’infants i joves. Aquí, com a administració més propera al ciutadà, els ajuntaments hi han de tenir un paper cabdal, sempre amb el suport econòmic de les administracions superiors. Cal que els ajuntaments vetllin per la plena inclusió de tots els nens, nenes i adolescents ripollesos en unes activitats que, aquest estiu, són més importants que mai.