En plantejar-me aquest escrit d’opinió, se m’ha produït un fort trasbals mental en intentar expressar una mica com veig l’estat actual del país i quin camí m’imagino que seguirà en els propers mesos.

D’entrada, a principis d’any hi havia a l’Estat Espanyol un govern de coalició que confraternitzava amb nacionalistes d’esquerres a Catalunya i a Euskadi i que començava a planificar una ‘taula de diàleg’ amb ERC i el Govern de la Generalitat, per intentar redreçar les qüestions del Procés Independentista, enquistat per la judicialització provocada, d’una banda pel posicionament del govern independentista català i, per l’altra, la immobilitat del govern de Rajoy. A més, amb una oposició al Govern de l’Estat, hereva de la dictadura, tant fatxa que, indirectament, ajudava a que els independentistes catalans recolzessin al govern a l’estat.

Però vet aquí que va aparèixer l’epidèmia de la COVID-19, fent sobrepassar tots els posicionaments anteriors, proclamant un estat d’alarma com mai s’havia produït i que obligà a recentralitzar tota la direcció de la pandèmia, com varen fer la majoria de països del món per intentar controlar amb eficàcia l’expansió del contagi.

Les pèrdues econòmiques d’aquesta alarma estan ocasionant uns costos enormes.

Les pèrdues econòmiques d’aquesta alarma estan ocasionant uns costos enormes, que s’intenta finançar amb la participació de tota la Unió Europea. La solidaritat espanyola s’haurà de veure a l’hora de cobrir les necessitats econòmiques de l’estat i de les autonomies, tenint en compte que els Caps d’Estat Europeus supervisaran el compliment de les condicions imposades en l’acord.

Cal remarcar que la resposta europea podia haver estat més egoista segons l’interès particular de cada estat però, per sort, no ha estat així i aquesta actitud solidària ens fa avançar cap una Europa més Federal i més forta com a potència mundial.

Ara caldrà convocar el més aviat possible la ‘Taula de diàleg’ entre Espanya i Catalunya, endarrerida per l’estat d’alarma i també per les discrepàncies entre els dos partits catalans, a fi de trobar camins de reconciliació entre un govern català independentista, dividit i representatiu d’ un 48% de catalans, però que pretén ampliar-la i un govern de l’Estat molt precari, en estar sostingut per partits nacionalistes catalans i bascos. Un fet que irrita fortament el nacionalisme espanyol d’uns ‘barons interns’ i d’una oposició d’extrema dreta radicalitzada. D’altra banda, cal tenir molt present que dintre d’Europa hi ha moltes diferents nacionalitats federalment integrades dins dels 28 estats.
El Federalisme, un sistema de govern molt plural, reconegut internacionalment pel seu respecte i solidaritat amb les minories que, de segur podria ser un bon ajut europeu, molt alliçonador per desllorigar el conflicte actual. Un posicionament europeu que ha expressat sovint que el conflicte independentista és un problema intern de l’Estat Espanyol i que cal que resolguem entre nosaltres. Però... Europa pot ser un bon mediador ?