Es reactiven els treballs per construir un nou tram de la Via Verda que ha d’unir Ripoll amb Setcases, al mateix temps que les obres del tram de Ripoll a Campdevànol i que han d’arribar fins a Gombrèn també van avançant.

La construcció d’aquestes Vies Verdes suposa fer passos subterranis, ponts-passadissos, expropiacions de terrenys, etc. Unes inversions de diners que, en el moment que estem vivint, pensem que és una frivolitat i una manca de realitat i respecte per a la gent que vivim a la comarca.

Els ajuntaments, evidentment, recolzats pel Departament de Territori, impulsor de l’obra, destaquen que la via suposarà un reclam turístic i una injecció de diners als municipis i a la comarca. N’estem segurs? A costa de què i de qui?

Unes inversions de diners que, en el moment que estem vivint, pensem que és una frivolitat

Els ajuntaments per on passa la via que va des del Pirineu de Girona fins a la Costa Brava aportaran 1,5 milions, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) el 50% del cost total i la Diputació de Girona el 25%. Finalment, el Consorci Vies Verdes es farà càrrec de la resta. Obres finançades per subvencions, el destí de les quals difícilment és transparent.

La crisi de la COVID ens ha fet adonar que tenir l’economia de la comarca basada pràcticament només en el turisme és caminar molt en fals. Tot ha trontollat sota els nostres peus, però tot i així no escarmentem. 

A dia d’avui hi ha persones sense cobrar l’atur o els ERTE; empreses que tanquen; comerços petits que veuen com la seva viabilitat, ja feble abans de la pandèmia, no té sortida; famílies que no arriben a final de mes, la pandèmia que no se sap quan ni com acabarà i, per què no, també podem fer un recordatori de tots els afectats pels aiguats o incendis passats que encara no han cobrat els ajuts promesos.

La via verda pren de les mans a pagesos de la comarca part de les poques planes més fèrtils agrícolament parlant que tenim al Ripollès. En el seu moment, Unió de Pagesos va treballar fort per modificar traçats que en una primera proposta partien el territori sense cap mirament. La gent del territori no es té en compte.

No s’estan fent les coses bé. La gent que vivim, treballem, conservem i estimem la comarca no rebem cap recolzament. Si no hi ha pagesos, el paisatge que les campanyes de turisme ven, no serà res més que un bardissar i un bosc intransitable. Sense pagesos, la gastronomia del Ripollès ja no tindrà la qualitat, la seguretat alimentària i la proximitat que els nostres visitants es mereixen. Sense un comerç local, sense serveis essencials per la població resident a la comarca, sense un teixit econòmic potent el Ripollès es mor. Però això sí, veurem apassar bicicletes.