Aquestes últimes setmanes, preparant l’11 de Setembre, diversa gent m’ha dit convençuda que, ara mateix, la independència era un fet que veien possible, però, un cop perduda l’oportunitat de l’octubre del 2017, ho veien per d’aquí a trenta o quaranta anys. Crec que és l’opinió majoritària, però no hi estic gens d’acord. Sovint es diu que tenim poca memòria històrica i crec que, en aquest cas, és cert.

Tenim poca memòria històrica

Si ens situem a l’any 2010, la independència era un tema utòpic i no ens plantejàvem com seria possible sinó, només, si ho seria. Teníem un futur totalment incert, cap estratègia, cap experiència i uns partits autonomistes, però teníem un poble amb ganes d’avançar. Aleshores, ens haguéssim cregut a algú que vingués del futur i ens expliqués la consulta del 9 de Novembre del 2014 i el referèndum de l’1 d’Octubre del 2017? Segur que no.

Ara mateix, parlem de la independència com un fet possible, tenim algunes estratègies (tot i que no compartides ni ben fixades), uns partits que com a mínim diuen que són independentistes, una experiència enorme i... un poble convençut i amb ganes d’avançar? Això va ser el que l’any 2010 va moure un escenari molt pitjor en només set anys per arribar a l’1 d’Octubre. Amb un escenari millor, podem arribar a una declaració abans de set anys? Jo crec que sí, si el poble seguim convençuts i amb ganes d’avançar!