L’Schrödinger tenia un gat.

Sempre m’agrada iniciar els escrits amb una frase excessivament llarga que ajudi a establir la meva caòtica línia de pensament de manera que el lector pugui veure per on van els trets i saber de bell antuvi si li agradarà el contingut, o no, de les meves elucubracions mentals i per això he decidit començar aquest escrit amb la frase senzilla que ha precedit aquesta.

Fins que no sapiguem el resultat de la prova, tots estem infectats i no infectats alhora

Erwin Schrödinger tenia un gat i va ser un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l’any 1933 i va realitzar un munt de contribucions a la ciència incomprensibles per al ciutadà de carrer. Tanmateix sempre se’l sol recordar per l’experiment amb un gat. La complexa explicació d’aquest experiment la podeu trobar a la Wiki o al Google sense problemes. No la reproduiré aquí ja que sobrepassaria tant les meves capacitats com el límit de caràcters que la redacció d’aquesta publicació gentilment m’atorga ara i adés. Però, cinc cèntims. Es tanca un gat en una caixa la porta de la qual està controlada per un dispositiu associat a la descomposició d’una partícula radioactiva de tal manera que no sabrem si el gat es viu o mort fins que l’obrim. Abans d’obrir la caixa, segons aquesta teoria estranya, el gat és viu i és mort alhora.

Aquest dilluns i dimarts proppassats, a Sant Joan de les Abadesses ens varen fer una prova, la famosa reacció en cadena de la polimerasa, PCR per les seves sigles en anglès, per saber quantes de mil persones voluntàries, i aparentment sanes, de la vil·la amb els noms de carrers més estranys i llargs del món estàvem infectats pel puto virus xinès (Trump dixit).

És a dir, fent analogia amb el gat d’Schrödinger dins la caixa tancada, fins que no sapiguem el resultat de la prova, tots estem infectats i no infectats alhora en un estat estrany similar al desconcert que ens produeix la inacció del govern per gestionar aquesta pandèmia tan similar l’Spanish flu dels anys divuit i dinou del segle passat que, en aquell llavors, per aquestes contrades en deien el dengue i la passaven com podien, com ara, vaja.
Haurem de saber el resultat de la prova entre vint-i-quatre i setanta dues hores. Si el resultat de la prova és negatiu, el Departament de Salut de la Generalitat ens haurà d’avisar via SMS i si som positius ens trucarà al mòbil. Crec que la Generalitat desconeix que a Sant Joan de les Abadesses és un mal endèmic la cobertura telefònica de manera que l’arribada dels SMS o el simple establiment de trucades és missió complexa, sinó impossible. Schrödinger al quadrat.

Desconec si a Schrödinger li feia gràcia el seu gat o si simplement el va voler eliminar amb tot aquell giny maquiavèl·lic i aquest va originar les bases de teoria quàntica que ara ens importa un rave. Sigui com sigui el gat de casa no en sap res i viu feliç al seu món de contemplació similar a la dels ioguis obstinats o al de Santa Teresa de Jesús amb gastroenteritis, aquella que vivia sense viure, o alguna cosa similar.

En resum, soc un gat, viu i mort alhora que espera un SMS o una trucada que amb tota probabilitat no es produirà mai.

Rock me mama.

PS: Felicito al consistori santjoaní per l’anul·lació de la festa major d’enguany (vist el panorama) i per l’agilització de les proves PCR.