Estem a punt de començar un curs incert, que ja sabem segur que no serà com els altres. L’hem organitzat molt diferent: grups ‘bombolles’, pocs docents a cada aula, repartiment del pati... i mascareta a tothora. Novetats a dojo. Tot mirat amb lupa: iniciarem el dia per una porta diferent, entrant de manera esglaonada i sabent cada dia a quina temperatura estem.

No ens en sortiríem sols, però sí que ho farem junts

Els mestres som, per naturalesa, patidors i disciplinats. I les circumstàncies actuals ens posen a prova més que mai. És com si preparéssim un esdeveniment on cada detall prendrà relleu, un esdeveniment que volem preparar molt bé per tal que res falli i ens garanteixi l’èxit (que és la presencialitat al centre).

I com mai, ho pensem plegats.

M’emociona viure com fem els claustres aquests dies. Com compartim idees i rumiem una i altra vegada la solució que encaixa millor a cada repte que es presenta. I fem pinya. Conscients que fer el trencaclosques és complicat, tots ens concentrem a buscar les peces. I les trobem, i una al costat de l’altra han dibuixat el pla d’obertura que ens satisfà.

M’emociona viure les reunions virtuals de pares a través de la pantalla. Sabem que aquest any tots tindrem un pessigolleig el dia 14. I volem pensar que tot anirà bé, perquè hem fet l’esforç i el continuarem fent perquè així sigui. I fem pinya.

I també fem reunions amb docents d’altres escoles, amb inspecció, amb els serveis educatius i ho complementem amb webinars. I fem pinya.

I sort de fer pinya. No ens en sortiríem sols, però sí que ho farem junts. Perquè tindrem a les nostres mans nens i nenes; nois i noies. I ells són la raó que justifica tots els esforços. Amb ells i elles farem, encara més pinya.