La pandèmia està evidenciant la feblesa de l’atenció a les persones que pateixen, tant els serveis públics oficials com els privats, ja que el maleït virus ha obligat a mantenir les distàncies, no solament en les aglomeracions, sinó també en el tracte personal i humà.

Els ‘robots’ ens prendran moltes de les tasques que estem fent els humans, però mai hem de permetre que ens facin desaparèixer el ‘tracte humà’

Si la modernització dels sistemes informàtics i d’Internet, ja fa temps que van arraconant als humans de les relacions econòmiques tradicionals a través dels establiments de proximitat, com són la compra de la roba, el menjar, els aparells electrodomèstics, etc., la disminució que ha sofert el personal d’atenció al ciutadà, tant en els serveis públics de l’administració, com en les oficines administratives i bancàries, ha esdevingut el caldo de cultiu idoni per obligar a tothom a acudir als mitjans electrònics, telefònics, informàtics... per poder-se comunicar i fer-se entendre amb les persones i els serveis al ciutadà, com poden ser: el telèfon gratuït de la línia 900, la tramitació de sol·licituds i documents, el pagament amb targeta de crèdit, la cita prèvia...

La pandèmia de la COVID-19 ha requerit molt d’esforç sobrehumà, no solament de tot el personal del món sanitari, que s’ha vist molt sovint desbordat, sinó també en els serveis de l’administració pública, a l’hora de tramitar els ERTO, les rendes mínimes de subsistència, les prestacions Covid per a autònoms o treballadores de la llar, etc... que han provocat múltiples injustícies i angoixes a les persones afectades i havent fet créixer exponencialment les persones necessitades de l’ajuda social per aliments. En aquests dies que s’està produint el retorn a l’escola dels infants i joves, van apareixent les notícies de la gran manca de professors en escoles i instituts per culpa del coronavirus. Ens han agafat totalment en calçotets.

Hem de preveure que, de cara al futur, no pot prevaldre el ‘campi qui pugui’, tot passant la pilota d’un a l’altre com si l’usuari-client estigués infectat per sempre. Com es va trobar el qui m’explicava que havent-l’hi posat una multa d’aparcament, primer va trucar a l’Ajuntament, on li digueren que es dirigís a la Policia Municipal, aquesta que es dirigís al Consell Comarcal i aquest últim, sent el responsable del cobrament, l’indicà que anés a pagar a un caixer automàtic d’una entitat bancària. Havent, el pobre multat, de confiar amb un conegut que tenia compte en l’entitat bancària que li fes el favor de tramitar-li la multa a través del seu compte.

Sempre he sentit dir que els ‘robots’ ens prendran moltes de les tasques que estem fent els humans, però mai hem de permetre que ens facin desaparèixer el ‘tracte humà’.