Hem passat una Diada que recordarem, però aquesta vegada no per les massives manifestacions cíviques dels últims anys. Igual que hem fet amb tants d’altres aspectes de les nostres vides, també ens ha tocat ajustar el desig de ser als carrers a la situació actual de la pandèmia. Al Ripollès, al costat dels companys de l’ANC i en col·laboració amb l’Ajuntament de Ripoll, ens va semblar que era possible conciliar la prudència sanitària amb el dret de manifestació, i ens vam poder reunir a la carretera de Barcelona, en una concentració estàtica. L’endemà, destacats epidemiòlegs lloaven la forma en què aquest tipus d’actes s’havien desenvolupat arreu del país.

Ens ha tocat ajustar el desig de ser als carrers a la situació actual de la pandèmia

Aquests darrers mesos, ens ha estat possible mantenir una activitat presencial, amb la rebuda de la Flama del Canigó, la celebració del Sant Jordi d’Estiu o el pas per Ripoll de la campanya Òmnium en Ruta. Totes, activitats que hem pogut fer a l’aire lliure. Encarem ara uns mesos més complicats en què, malgrat tot, intentarem mantenir la nostra presència pública. En el mig any que portem des que es va declarar la pandèmia de la COVID-19, els socis d’Òmnium no hem restat quiets. Hem pogut donar suport a projectes d’investigació de la COVID-19 amb més de 400.000 euros de la campanya Esprint Solidari, 150.000 euros a projectes socials de la campanya Lliures (juntament amb Coop57 i Entitats Catalanes d’Acció Social) i avançar 500.000 euros a les llibreries en la campanya Llibreries Obertes, que va permetre salvar el Sant Jordi del confinament. Accions concretes que donen sentit a les aportacions que fan els nostres més de 180.000 socis. Continuarem impulsant projectes que tinguin aquest sentit social i cultural, i al mateix temps, seguirem lluitant pels drets civils i polítics, just quan som a punt que es compleixin tres anys de l’empresonament del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el que llavors era president de l’ANC, Jordi Sànchez. Enmig del trasbals que tots vivim, demanem que no s’oblidi que ells i els altres presos polítics han viscut un confinament molt més dur que el nostre, amb una nova reclusió total a la presó després que els fos retirat el tercer grau, agreujada per les mesures de prevenció de la COVID-19 que els comporten haver de passar 23 hores del dia tancats a les seves cel·les. També en aquest cas, la defensa dels drets i llibertats i la prevenció de la salut no poden ser incompatibles. Mantinguem-nos mobilitzats, que de motius per fer-ho no ens en falten.