“Pa per avui i gana per a demà”. Aquesta és la frase que estava de moda a finals dels anys 80 i començaments dels 90. Per part de moltes veus de la mateixa comarca, però sobretot pels anomenats experts turístics que voltaven per les comarques de muntanya com la nostra i que, per cert, aquests anomenats experts turístics cobraven un “pastón”, vulgarment dit. 

Al meu entendre, és clar! Hem passat del “pa per avui a gana per a demà” a “pa per avui i bistecs per a demà”

Naturalment això volia dir que construir segones residències era el pitjor que es podia fer perquè eren llits freds i, en canvi, el que s’havia de fer eren llits calents (volien dir hotels) però clar, el problema és que ningú estava disposat a fer la inversió necessària ja que era una despesa important. Personalment vaig tenir l’ocasió de parlar amb cinc dels grups més reconeguts de la Costa Brava i la resposta va ser que la Vall de Camprodon era molt bonica, (menys mal), però que la inversió era molt arriscada. Hi va haver un grup molt important del Maresme que em va dir que si hi posàvem el terreny i els ajudava, la ubicació, s’ho pensarien. Total, fracàs absolut. 

No ens podíem quedar de braços plegats, i per tant o no fer res o no fer cas del “pa per avui i gana per demà”, i així ho vam fer a la Vall de Camprodon. Com? Doncs posant sòl residencial per a poder construir i deixant sòl també per a equipaments així com les corresponents zones verdes i aparcaments. I després de 20 o 25 anys, el resultat, al meu entendre, és clar! Hem passat del “pa per avui a gana per a demà” a “pa per avui i bistecs per a demà”.

També vull dir que hi pot haver gent que no estigui d’acord amb la meva afirmació, en tot cas sempre estic disposat a escoltar i parlar-ne, cosa que potser seria bo, més que res pensant amb el futur dels nens de la Vall de Camprodon.

I per acabar només una reflexió, repeteixo, només una reflexió: dos exemples de la Vall de Camprodon: Font Rubí i la carretera de Vallter, seria possible fer-ho ara?

Són dos dels puntals de la Vall de Camprodon.