No escriuré aquest article com si anés amb el lliri a la mà, o des de la innocència que vas perdent a mesura que van passant els anys. Ni tampoc des de la ingenuïtat de qui creu que tot anirà bé i que no passa res. Senzillament (o no), ho faré des de la perspectiva dels valors ètics públics i cívics. Doncs va, començo.

Hi ha una cara B de tot plegat que lluita per revertir els contravalors

Que hi ha moltes persones que tenen una vida extremadament complicada, ho sap tothom. Som conscients de les dificultats econòmiques que pateixen famílies senceres i que s’ha agreujat arran de la pandèmia de la COVID-19, perquè també sabem que les crisis sempre les paguem les mateixes i és a les classes populars a qui s’estrenyen els drets i a qui s’explota per servir als interessos del capital.

És sabut, també, que els governs, lluny de sortir del joc electoralista i treballar per fer propostes rupturistes que posin la vida al centre, duen a terme polítiques de privatització en tots els àmbits socials: sanitat, cures, educació… que no han sabut donar resposta a les necessitats de les persones. Però no descobrirem la sopa d’all arran de la pandèmia. Les retallades de drets socials ja fa molts anys que s’han instal·lat en aquest món que prioritza els contra valors i afavoreix la deshumanització.

Malgrat tot, la bona notícia és que, afortunadament, hi ha una cara B de tot plegat que lluita per revertir els contravalors. Petits (grans) moviments que van a contracorrent i que aposten per la solidaritat, el respecte, la tolerància, l’empatia, la honestedat, la justícia, la llibertat, etcètera. En definitiva, una cara B que lluita per preservar els valors ètics públics i cívics que hauria de ser la lluita del món sencer. I en el fons, aconseguir això no hauria de ser tan difícil, no creieu?