Fa anys que parlem de transició energètica. Sabem que el model energètic extractivista vigent, basat en els fòssils (siguin minerals, liquats o gasosos) està esgotat. I comencem a veure “l’avantsala” de les macroconseqüències que haurà tingut aquesta bacanal desarrollista suïcida pel planeta, per a la humanitat i pel nostre dia a dia immediat. 

El que passa amb el model energètic és un reflex molt clar del perniciós i caduc model socioeconòmic establert. De base extractivista i basat en falses necessitats creades d’un consum inacabable, depredador i delirant. En la necessitat d’acumular riqueses uns, en detriment d’altres i del “viure l’avui, ara i aquí” i els demés i els que vindran, que es fotin. Basat en la falsa creença que els recursos són infinits i en un “jo primer”, desvinculant i aïllant a la persona de la mateixa comunitat i del seu entorn i planeta. Sí, tecnològicament aquest sistema ha permès un salt espectacular en la dominació del planeta per part de la humanitat. Hem avançat tant, que avui en dia som tant bestiar humà trepitjant món, que posem en perill la nostra continuïtat com espècie (ecològicament, d’aquesta manera de fer se’n diu plaga!). I, sí, alguns vivim millor, però és impossible universalitzar aquest tren de vida a tothom.

Invertiu en futur, abandoneu els bancs i compreu, cooperativament a poder ser, silici!

Ara, immersos en diverses crisis paral·leles, anem despistats, mancats de capacitat de reacció, incapaços de reenfocar-nos i d’aprofitar el moment per capgirar el model i redefinir maneres de fer i estar que plantegin un futur millor, pels d’aquí i pels que hauran de venir. Diverses en són les raons: que encara portem la inèrcia desenfrenable, que el sistema està blindat per unes normes que no faciliten el canvi, que els poderosos intenten adaptar-se als nous moments, mantenint les regnes del sistema econòmic i legislatiu a base de posar-hi tint a la realitat i polítiques emprant, si convé, la força bruta.

I mireu si en seria de fàcil. Anem sobrats de coneixements i tecnologia, ENS FALTA NOMÉS CULTURA! Cultura de la humilitat, de la comunitat, de la intel·ligència col·lectiva i de la solidaritat.

Aterrant-ho al sistema energètic, doncs seria tant fàcil, tant, com que ens organitzéssim comunitàriament (per blocs, per edificis, per barris, per pobles per àrees de la ciutat, per comarques) per invertir col·lectivament en garantir-nos la sobirania energètica per ara i pels propers decennis. Convertint-nos en “prosumidors” (productors i consumidors). La tecnologia ho permet, les lleis, poc o molt, ja no ho poden impedir, és qüestió de voluntats (del polític local, del funcionari municipal, però la base, DE LA CIUTADANIA!). Redirigint estalvis de la Sra. Banka, bastió del sistema, al valor SEGUR, DE FUTUR I INESGOTABLE que és el sol i l’energia (aquest sol que se’ns manifesta en forma d’electrons de vida i de riquesa). Quanta cosa canviaria si féssim això amb l’energia i els aliments! Així doncs, la màxima és clara: Invertiu en futur, compreu, cooperativament a poder ser, silici.

(Fa anys que la gent de l’Associació Leader Ripollès ha fet els números, SÓN MOLT CLARS, i els trobareu, per a cada poble i comarca a www.transicionenergetica.com).