Dissabte 19 es va inaugurar a la Sala dels Estudis de Setcases la 28ª edició de la Festa del Bolet. És una de les cites anuals assenyalades i acostumo a anar-hi. És de les primeres exposicions micològiques de la temporada i a la nostra comarca. Enguany, s’ha vorejat el centenar d’espècies exposades (94 en el moment de la inauguració), etiquetades tot indicant nom científic, popular i la seva comestibilitat.

Una exposició de bolets és una activitat cultural i et permet aprendre de bolets. Tens desplegades en front teu les espècies més corrents en aquell moment en el teu territori. Usualment estan ordenades des d’un punt de vista acadèmic, científic, fet que no aprovo. Per quina raó? Sobretot perquè espècies molt semblants exteriorment però diferents microscòpicament queden apartades unes de les altres. I es fa difícil comparar-les i aprendre’n les diferències. És el que passa amb les cogomelles, els carlets o els moixernons, que en ser grups de bolets molt poc emparentats genèticament, queden escampats per l’exposició en diferents taules. Fora molt millor que les poguéssim veure una al costat de l’altre.

Una exposició de bolets és una activitat cultural i et permet aprendre

Una segona recomanació fa referència als noms populars. Entenc que la Societat Catalana de Micologia organitza exposicions a diferents llocs de Catalunya i, per tant, que les fitxes indiquin els noms populars més estàndards. Però fora bo que els organitzadors de Setcases disposessin de fitxes accessòries amb les denominacions pròpies que fem servir a la comarca. Contades per sobre es tractaria de disposar només de 10 fitxes més, amb noms com vaquetes, carreretes, etc. 

Fa més de 100 anys que a Catalunya s’organitzen exposicions de bolets i segueix atraient cada any a locals i passavolants. Ni el coronavirus frena l’interès del visitant. És un interès que caldria aprofitar per ensenyar amb cartells o amb recursos expositius similars, com cal collir els bolets i què no s’ha de fer al bosc. Tota la feina que es faci en aquest sentit serà sempre benvinguda.

Aprofito per recordar que al Museu Etnogràfic de Ripoll hi ha una petita col·lecció de collidors, estris ben simples que es feien servir a la comarca per arrencar sencers els bolets. Com s’ha de fer. De tot Catalunya, només els he vist a la nostra comarca i fora bo que es promocionessin en els mercats artesanals.  

També recordar el llibre ‘Els bolets que ens mengem’, de Francesc Anglada, de Sant Joan de les Abadesses. Un recull excel·lent dels bolets de la comarca i amb unes receptes pròpies per llepar-se’n els dits.