Aquest article no m’ha estat fàcil decidir-me a escriure’l i entendré que molta gent ho interpreti com a fruit d’un mal estat d’ànim passatger, demagògic, fins i tot injust. El cert és que fa temps que amb rutllava pel cap la idea d’expressar públicament el malestar que sento envers actituds i maneres de fer que em desagraden profundament.

L’ajuntament de Ripoll, nedant entre dues aigües, sempre amb por de fer enfadar algú està fent deixadesa creixent de les seves obligacions

Estic fart de veure com a la zona on visc (carretera Barcelona, plaça mossèn Agustí Sala) els contenidors de deixalles (en un lloc inadequat, sense cap mena de protecció visual) semblin abocadors incontrolats. Molts dies, l’entorn fora dels contenidors, està ‘decorat’ amb estris de tota mena: mobles vells, electrodomèstics menors, andròmines diverses, capses de tota mena, palets de fusta... La cosa fa mesos que dura i em consta que a l’ajuntament hi han arribat desenes de queixes escrites, de fotografies en tots els formats, denunciant l’espectacle deplorable. Qui té més culpa, l’incívic, podríem dir que barrut, que ho deixa esbarriat per terra, o l’ajuntament que no fa res de res per perseguir aquests infractors, fent la vista grossa (he vist capses abandonades etiquetades amb les corresponents adreces d’enviament) permetent aquest espectacle deplorable, fins i tot insalubre? N’estic convençut, si l’ajuntament no ho soluciona és, o bé per deixadesa, o que no fos el cas que féssim enfadar a algú. En tot cas, tant l’incivisme d’una banda com la inhibició de l’altra, les veig del tot intolerables.

Estic cansat de l’actitud d’alguns propietaris de gossos que no recullen els excrements en la confiança que ningú els vegi. Posats a fer, tant costaria obligar-los també, com ja es fa a molts altres llocs, a portar una garrafeta d’aigua i netejar on van compixant, deixant façanes, mobiliari urbà, rodes de cotxe... fetes un fàstic? I no cal dir, estic encara més cansat de veure alguns amos barruts portant, per exemple, a la Devesa del Pla els gossos destacats, fins i tot alguns de raça perillosa, sense que cap agent de l’autoritat els digui res. Fa pocs dies vaig patir un incident amb l’amo d’un gos d’aquesta mena que em va bordar de mala manera i quan li ho vaig recriminar, a part d’amenaçar-me, em va dir que ell els portava com li donava la gana. Tenir animals de companyia, passejar-los com déu mana, és un dret reconegut i regulat. A mi, personalment, no m’agrada gens trobar-me’ls i que m’ensumin, ja que és prou sabut el costum dels animals a ficar el nas per tot arreu, o que em diguin allò de ‘no mossega pas!’. Ja, però jo no ho sé. I a molta gent els fan por.

També estic cansat de l’incivisme de molts conductors que aparquen on volen i de qualsevol manera. Entravessats, ocupant dues places, obstruint el passos de vianant, fent la vida impossible a aquells que precisen no trobar-se obstacles. És sorprenent el nombre dels que cada dia fan cas omís de normes explícitament prohibitives... També estic cansat de veure papers per terra, fumadors tirant les burilles, que és llencin coses al riu, que...

Certament, poc desitjo viure en una societat militaritzada, en la qual tots anéssim a cop de xiulet, temorencs, pel carrer. Però em deleixo per unes institucions que informin abastament i amb una certa dosi de paciència, però que quant els incívics i barruts facin cas omís de les normes bàsiques de convivència, no els tremoli el pols a l’hora d’aplicar mesures coercitives contundents. I el cert és que crec que l’ajuntament de Ripoll, nedant entre dues aigües, sempre amb por de fer enfadar algú (a perdre vots?) està fent deixadesa creixent de les seves obligacions, perjudicant la convivència entre veïns, la bona imatge de la vila i la sensibilitat dels que restem convençuts que les normes hi són per complir-les, per fer una ciutat més agradable. Ripoll no és mereix aquest abandonament (també del mobiliari urbà i del manteniment de senyalitzacions) que ja fa massa temps que dura. I ja callo perquè més d’un deu pensar que sóc un vell repatani i amargat. Juro que no en tinc res d’això.