Jo us voldria recomanar una pel·lícula, que no he vist, però que tothom em diu que miri, és un drama. El film és ‘Mustang’. No l’he vist perquè no vull patir. La pel·lícula es desenvolupa en un remot poble de Turquia, en una societat repressiva i marcadament patriarcal. La pel·lícula ambientada en un poblet a prop del mar Negre mostra el paral·lelisme d’allò que segurament passava en els nostres poblets de muntanya, o en aquells grups de cases de pagès aïllades. Darrere del control i la repressió hi ha el consentiment dels abusos sexuals per part de familiars, també amb el vist i plau de les dones, de nenes o noies. Ens podem estirar els cabells, però és de rebut que ha passat. Les diferències culturals, mal ens pesi en aquest cas, no hi són. I el patriarcat, malauradament, encara es resisteix a desaparèixer.

Les dones del món patim dia a dia dins dels silencis compartits els abusos d’una societat extremadament masclista

Sense ser una pel·lícula, recordo que la meva àvia m’explicava que fent de minyona en una casa de pagès, ella tancava la porta de l’habitació amb la balda o feia sorolls estranys amb la boca perquè els mossos o pastors no entressin a l’habitació de les noies. També m’explicava, perquè ella ho havia vist, que si una noia quedava prenyada, de seguida la feien fora de la casa. Jo era petita, no ho entenia massa, però sempre m’ha quedat gravada a la memòria la mirada desvalguda d’aquella noia repudiada pels senyors de la casa perquè estava embarassada. I jo li preguntava a la meva àvia on anava. L’àvia em deia que potser no tenia ningú i no obtenia cap més resposta. El meu cos s’omplia d’una buidor immensa. Al cap d’una estona, potser me n’anava a saltar a corda amb les amigues al carrer. Però aquesta buidor, per més que m’hagi esbafat saltant a corda, no s’ha omplert perquè les dones del món patim dia a dia dins dels silencis compartits els abusos d’una societat extremadament masclista.

Juntes, cal que fem la revolució ja que, si no ho fem, se’ns menjaran vives perquè veiem que qualsevol oportunitat és bona per reafirmar l’abús de poder contra les dones. El dia 17 de setembre unes dones valentes van denunciar un assetjador sexual de l’empresa de neteja de l’escorxador Esfosa. I ho van fer amb tota la por del món, però  ja no podien més. Totes plegades hem estat mudes durant massa segles, no podem callar més. Hem de deixar de fer el joc a l’abús de poder i al patriarcat. Sembla ser que es prendran mesures contra l’assetjador, ho esperem de debò. A partir de la roda de premsa que es va fer a Vic el dia 22 de setembre,  aquesta notícia ha sortit tímidament, als mitjans de comunicació. Des de Càrnies en Lluita i des de grups de dones d’Osona i el Ripollès, es demana l’acomiadament immediat de l’assetjador i sobretot protecció per a les dones denunciants. Hi ha documentades xifres, cal consultar l’enquesta de violència masclista realitzada el 2016 pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que demostra que els assetjadors sexuals a l’entorn laboral majoritàriament tenen una posició de superioritat o de poder respecte la persona assetjada. Dones del món lluitem contra aquesta xacra.

Juntes fem revolució!