Són els dos temes que m’ocupen aquests dies i que entenc que ocupen i preocupen a molts dels qui llegiu aquestes ratlles perquè, de debò, són temes cabdals avui i per força temps, em sembla.

Sobre la pandèmia no puc dir massa coses més enllà de la natural preocupació i indignació per la manca de sensibilitat de molts ciutadans que sembla que aquesta pandèmia que tenim al damunt no vagi amb ells i no es senten gens responsables de protegir la salut de tots, la seva i la dels altres. 

Mira, si la seva salut no afectés ningú més que a ells encara tindria un passament, però és que com a societat no podem permetre que la irresponsabilitat dels uns infecti a d’altres que s’hi jugaran la salut i, potser, la vida però també que amb aquestes infeccions el que acabi passant és que calgui restringir altre cop la mobilitat de tots i, de retruc, es vegi afectada novament l’activitat econòmica o, el que és el mateix, l’ocupació i els ingressos de tots, que d’això ja en tenim experiència. I no crec que estiguem en condicions d’anar repetint un escenari com el que vàrem viure amb la declaració de l’estat d’alarma el passat mes de març.

Com a societat no podem permetre que la irresponsabilitat dels uns infecti a d’altres que s’hi jugaran la salut i, potser, la vida

Sí que és pesat portar la mascareta sempre que estem en un lloc públic, i sí que no tenim massa (o gens) l’hàbit de rentar-nos les mans cada cop que toquem alguna cosa aliena (o sigui, quasi sempre) i sí que ens costa mantenir una distància de seguretat en les nostres relacions amb els altres, però és el que cal fer i més val que ho incorporem com un hàbit perquè em sembla que en tenim per temps, si tot va bé. 

I aquesta és una llibertat que ens cal acceptar restringir perquè, no fer-ho, comporta un perjudici per al conjunt de la societat de la qual formem part, que no tenim dret a provocar.

No té res a veure amb d’altres nivells de llibertat com la de relacionar-te amb uns o altres, de viure a un lloc o altre, d’opció laboral o professional, d’opció política, de gènere... i també la llibertat d’expressió que aquesta setmana tenim damunt la taula amb la sentència desproporcionada al nostre Molt Honorable President de la Generalitat per no despenjar prou a temps una pancarta en favor dels presos polítics i exiliats.

Aquest sentència ha fet que el nostre President sigui inhabilitat per a un any i mig o, el que és el mateix, que Catalunya quedi sense President i es vegi abocada a unes eleccions per superar aquesta situació. 

Les farem. Els catalans anirem altre cop a les urnes però seria bo que aquesta vegada tothom respecti el resultat que surti de la votació i que no siguin els jutjats els que ho esmenin, que ja està bé!