És un fet més que evident que la irrupció de la COVID-19 ens ha comportat uns daltabaixos prou considerables tant en les nostres activitats cenyides en l’àmbit estrictament personal com en aquelles cenyides en el comunitari o social, fins al punt que es parla ja sense embuts d’un abans i un després de l’aparició del virus.

Un cop superats els dies més durs del confinament, com a societat estem maldant per retrobar i recobrar la «normalitat» prepandèmica i si ens és possible fer-ho al 100%. De moment, un munt d’activitats que marcaven el calendari de pobles i gent (festes majors, esdeveniments esportius, festivals, aplecs...) s’han vist afectades, bé perquè s’han hagut de postposar, bé perquè s’han hagut de cancel·lar a l’espera de temps -en termes de salut pública- millors.

La tornada a les aules, a l’escola, és un d’aquests rituals, valgui l’expressió, que formen part d’aquesta nostra «nova normalitat», i l’adjectiu «nova» just al davant és indicador del que unes línies precedent deia sobre l’abans i el després del coronavirus. I si dic «nova» és per tot el que ha comportat de canvis per tal de poder assegurar l’assoliment dels objectius d’aprenentatge i socialització propis dels centres lectius per part de tota la comunitat educativa -i subratllo la paraula tota- del país, de Catalunya.

Un curs atípic, sí, però no pas per això menys esperat

A la nostra comarca les classes començaren puntualment el dia previst segons marca el calendari escolar; a Sant Joan de les Abadesses un parell de dies més tard per raó de coincidir amb la Festa Major... un començament amb l’ai al cor, cert, però també amb l’esperança que res no vagi pel pedregar.

Venim d’un any escolar, el 2019-2020 que de per si ja es va veure a bastament afectat per l’arribada del virus en qüestió, però malgrat tot, dels tres trimestres del curs se’n van poder fer dos sense problemes; ara, i a dia d’avui, quan portem tres setmanes del nou curs 2020-2021, la tornada a les aules ha vingut marcada per molts interrogants i directius poc clares, massa, a l’ensems que per l’esforç ingent de les direccions dels centres per poder obrir les portes amb les garanties sanitàries pertinents i oferir l’activitat lectiva amb la normalitat desitjada i esperada.

Què ha comportat el veïnatge no volgut amb la COVID-19? Doncs mesures sanitàries estrictes, com apuntava just al paràgraf anterior, que venen visibilitzades per l´ús obligatori de la mascareta, grups bombolla, aules ben ventilades, sortides i entrades esglaonades, horaris de pati diferenciats per cicles, etc.

Això pel que fa a les activitats més visibles; de les que no es veuen de portes enfora però que són essencials de portes endins trobem les noves distribucions de l’aulari i del mobiliari escolar, del reordenament dels horaris del professorat, de plantejaments de classes telemàtiques si es dóna el cas, de classes o formació híbrida destinada a l’alumnat que s’hagi de quedar confinat a casa però la resta del grup no, la incorporació de nous professors als centres per poder complir així amb les ràtios d’alumnes proposades pels Departaments de Salut i Ensenyament, protocols a seguir en cas de la presència i /o sospita de positius als centres...

En fi, un curs atípic, sí, però no pas per això menys esperat per part de famílies i alumnat, especialment el de les franges d’edat d’Infantil i de Primària, per retrobar amics i coneguts; esperat també, i malgrat tots els malgrats d’aquest món, pels docents per tal de recuperar l’espai d’aprenentatge i socialització que tot centre educatiu de per si és i representa.

Repte immens, gosaria dir superlatiu, però cal dir que també és immens el sentit de responsabilitat i de responsabilitat dels nostres docents per entomar-lo i reconduir-lo cap a bon port.