El proper dia 14 de febrer, amb el permís de l’autoritat i si la COVID no ho impedeix, tornarem a tenir unes eleccions que per molt que ens vulguin fer veure el contrari, no deixaran de ser unes eleccions autonòmiques. Sentirem a dir de tot ens les properes setmanes i mesos: que seran unes eleccions plebiscitàries, que s’ha de superar el 50% de vots independentistes i més animalades.

Unes eleccions no poden ser mai plebiscitàries perquè la gent acostuma a votar opcions determinades en funció de la seva ideologia política, del programa electoral, que pot agradar més o menys, però escull el que coincideix més amb els seus ideals. No seria estrany que votants dels comuns o fins i tot del PSC, en un referèndum d’autodeterminació votessin favorablement.

Però el que és més surrealista, és la mania que els ha agafat als partits independentistes que hem de superar el 50% dels vots favorables a la independència. I jo em pregunto: Per què? Canviarà alguna cosa? El «Gobierno» de Pedro Sánchez s’avindrà a pactar un referèndum d’autodeterminació? El CGPJ, amb Carlos Lesmes al capdavant, canviarà el seu discurs i dirà que els jutges han d’impartir justícia i no salvar Espanya? Les forces policials deixaran de reprimir als independentistes? La fiscalia deixarà d’inventar-se delictes o buscar proves falses? S’aprovarà una llei d’amnistia? Podríem estar així una bona estona, però la resposta a totes les preguntes seria la mateixa: NO! Res canviarà, tot seguirà igual o pitjor. L’estat espanyol, on la democràcia brilla per la seva absència i es passa pel forro les resolucions de l’ONU pel que fa als presos polítics, està disposat a pagar el preu que calgui, fins i tot la seva autodestrucció, per salvar la seva «sagrada unidad». Encara hi ha gent tan ingènua que pensa que si superem la barrera del 50% ens escoltaran ni que sigui des de Brussel·les?

Ho he dit altres vegades, però ho recordaré per si algú se n’ha oblidat. Algú se’n recorda de l’Estatut? Doncs tenia el suport de el 90% del Parlament, i després de tots els tràmits parlamentaris i referendat pel poble de Catalunya, va acabar com tots sabem, «cepillado» tal com va dir en Guerra.

Encara hi ha gent tan ingènua que pensa que si superem la barrera del 50% ens escoltaran ni que sigui des de Brussel·les?

Ja sabem que estem en la precampanya de la precampanya electoral i, com sempre, es diuen moltes coses, potser massa, tot i que al cap del temps a algun dirigent polític li hauria de caure la cara de vergonya escoltant l’hemeroteca, com allò de doneu-me 68 escons i faig la DUI. Ara resulta que si hi ha majoria parlamentaria independentista es farà vàlid el resultat de l’1-O. I jo em pregunto: Per què no s’ha fet fins ara? No hi havia majoria independentista els darrers 3 anys? Sembla que els partits independentistes prefereixen barallar-se entre ells que fer efectiu el 1-O, o això només és teatre per a no fer res?

La paciència se m’ha acabat, no vull més promeses ni falses expectatives, ni molt menys sentir que s’ha d’ampliar la base o hem de superar el 50, el 60, o el 100% dels vots independentistes. Després de les eleccions del 14-F, si hi ha majoria independentista al Parlament, necessitem com l’aire que respirem que s’aixequi la suspensió de la DUI i es facin efectives les lleis de desconnexió que tenen guardades dins d’un calaix. Tot el que no sigui això no em val, no em serveix, i no vull escoltar res més.