Hi ha qui perd l’enteniment pels bolets. Per sortir a plegar-ne, faci sol, pluja o vent. Hi ha qui no el perd perquè no n’ha tingut mai. Aquests darrers es comporten a bosc com el que són, persones sense atenció, sensibilitat, prudència ni discreció. Actuen com a irresponsables però són adults responsables del que fan. En front del boletaire insensat, seguim comportant-nos com a babaus? També som lliristes en aquest aspecte, som lliristes envers els boletaires?

Crec que sí. Excepte algun cas d’arrauxats que han tirat pel dret, la gran majoria dels que ens hem enfrontat a comportaments anòmals de boletaires hem actuat amb consideració. Fins hi tot, tolerant cert grau d’insolència, arrogància o desvergonyiment. I aquesta tolerància que ens resta crec que prové de suposar que en el seu comportament encara hi ha una part de desconeixença. 

Cal regular l’accés al bosc i cal evitar l’excusa de la manca d’informació

I és veritat, molts dels nouvinguts a pagès posseeixen un desconeixement gairebé infantil del que cal fer a camp i a bosc. I cal una bona dosi de paciència indicar a un talòs proper a la jubilació que cal tancar un filat després de passar.

Aquest es tracta d’un aspecte que m’ha calgut madurar i pair en els darrers anys. Durant 13 anys vaig participar com a micòleg en el programa Caçadors de bolets, un programa que va influir notablement en l’entrada a bosc de molt desconeixedor irespectuós. Per més que ens vàgim esforçar en els aspectes didàctics. 

Ja fa anys que el programa no s’emet i el problema de l’accés al bosc de manera incorrecta o impertinent segueix creixent. En plena pandèmia, durant aquest darrer pont han sortit de Barcelona més de 220.000 cotxes. I l’endemà de la tornada ja parlen de restriccions a l’esport,  bars i restaurants. I les pistes forestals s’han omplert de cotxes a vessar. 

En aquests dos darrers paràgrafs crec que es sintetitzen les dues grans respostes als problema: cal regular l’accés al bosc i cal evitar l’excusa de la manca d’informació. 

Crec que mentre les oficines de turisme de les nostres valls, les botiges, els restaurants, els bars de carretera, els càmpings o les pistes forestals no s’omplin de cartells i tríptics on es detalli com s’ha de comportar la gent a bosc, no podem exigir res als boletaires novells. Més enllà de queixar-nos, rebentar rodes o cobrir de fems els cotxes mal aparcats. Cal insistir molt. I ja sé que hi ha cotxes que són capaços d’aparcar sota un cartell que diu: No aparqueu. Els models d’aquests tríptics i cartells ja existeixen. Per quina raó no s’editen?

Mentre els ajuntaments no facin ordenances municipals al respecte, mentre no penalitzin el deixar filats oberts, portar gossos deslligats, mentre no es reguli l’accés a bosc, la resta és anar amb el lliri a la mà, és llirisme. La feina, ara, és dels consistoris. I les ordenances municipals cal aprovar-les abans de desembre.