No distingim un camí d’un aparcament

Responsable del sector boví de carn de la Unió de Pagesos i Representant de Dones de la Unió de Pageos.

Tardor: temps de paisatges increïbles, vespres al costat del foc i… gent a buscar bolets.

 

El debat etern, però cada any pitjor. Boscos i camins plens de gent amb cistelles, gossos deslligats, fotos a l’instagram de caixes, bosses del super i, fins i tot, galledes, plens de rovellons i ceps; passos ramaders oberts, bestiar escapat, tanques destrossades, camins tallats per cotxes mal aparcats que impossibiliten el pas de tractors, camions de pinso o la cuba de la llet; crits al bosc, deixalles per tot arreu, terra llaurada com si hagués passat un ramat de senglars... D’alguns no se’n poden dir boletaires. Els boletaires de veritat gaudeixen i respecten el territori. 

 

Els boletaires de veritat gaudeixen i respecten el territori

 

 

 

 

Els ramaders estem cansats de l’incivisme, dels turistes del Decathlon que surten de casa i es creuen que el món és seu.

 

No fa gaires dies una noticia alertava de l’augment preocupant de rescats de ‘boletaires’. Els boletaires no es perden perquè saben on van i el que fan. La notícia cada any és la mateixa, però anem a pitjor.

 

El 85% dels boscos catalans són de propietat privada, però a ningú se li prohibeix el fet de gaudir-ne. Faltaria més! La natura ens regala fruits i a tots ens agrada uns rovellons a la brasa acompanyats d’una llangonisseta o un xurrasco de poltre de Producte del Ripollès però, quan i com es va perdre el respecte a la gent i les activitats del territori? Com ho podem revertir? Em costa trobar una resposta tot i que tinc clar que, si a casa l’educació s’ha perdut, a l’escola es podria fer bona pedagogia del respecte al medi natural i rural.

 

L’avi m’havia ensenyat que, quan anem al bosc, qui vingui darrera no ha de notar per on hem passat. Hem deixat d’estimar el bosc? Hem d’acabar limitant l’accés, multant i prohibint? Si no es prohibeix, som tan incívics que donem per fet que tot està permès? 

 

A la Catalunya rural hi vivim i treballem gent tot l’any. Perquè ho estimem, perquè és casa nostra i volem que tu en gaudeixis perquè tenim un paradís, però necessitem que ens respectis i que respectis el nostre entorn. 

 

El programa de TV3 ‘Caçadors de bolets’ era una oportunitat única per fer pedagogia del territori i de la micologia, però no: només va vendre, un cop més, la imatge de parc temàtic pels turistes on tot s’hi val i, actualment, l’espai del Temps fa exactament el mateix.

 

Cal ser respectuosos amb el sector agrari i ramader i amb el medi natural.