Aquesta pandèmia és un malson. Ningú havia previst la magnitud de la tragèdia. I el pitjor és que no sabem quan acabarà. No vull jutjar qui pren les mesures perquè entenc que ha de ser extraordinàriament difícil. Hi ha en joc la salut de la ciutadania. I també l’economia. Poder viure i poder menjar.

No hem acabat d’entendre que això depèn del què fa cadascú. A tota hora. En públic i en privat.

No hem acabat d’entendre que això depèn del què fa cadascú

Tots podem contraure el virus. I tant que sí. Ens pot passar, ens passa i ens passarà. Malgrat fem els deures el màxim de bé. Però si l’escenari fos el de tenir tots una actitud individual responsable, no caldrien, segurament, mesures com les que s’han pres aquests darrers dies.

I és quan paguen justos per pecadors.

Penso en els restauradors. Han invertit en els seus establiments perquè les distàncies fossin les correctes, han reduït taules, han atès sempre amb mascareta homologada i han tingut el gel hidroalcohòlic a punt. Seguretat que permetia anar fent la viu-viu i sobreviure. Un escenari que no era l’idoni però que no abocava a la desesperació.

Ara som on som i seria bo que tots reflexionéssim i fóssim conscients a nivell individual de com podem contribuir a reduir el temps que aboca a tantes persones a la misèria.

Per salut i per respecte a aquells que viuen de manera més accentuada aquestes restriccions. He citat, a mode d’exemple, els restauradors, però ho faig extensible a tots els qui no poden dormir davant la por de no poder subsistir.

No em puc estar de compartir una situació que em va semblar del tot vergonyosa: dissabte passat al Telenotícies Migdia entrevistaven persones que no havien pogut fer un àpat de massa comensals a Catalunya per l’aplicació de les noves mesures.

I, què van fer alguns? Triar un punt proper d’Espanya on sí que es permetia. Patètic. Què no hem entès? Molt poca consciència i gens d’empatia.

La covid és una tempesta. Forta, molt forta. Arrossega massa i de pressa. El canvi climàtic és un tsunami. Real. I per ambdues adversitats sembla que hi reaccionem amb la mateixa actitud.