Aquest any 2020 quedarà gravat a la nostra memòria. Està essent un any estrany, difícil per a la gran majoria i durant el qual molts hem hagut de patir la pèrdua d’algun ésser estimat amb l’afegit, després de març, de no poder fer el comiat que voldríem ni que aquesta persona es mereixia. Però el calendari avança i, sense adonar-nos-en, tornem a estar a les portes de Tots Sants i el Dia de les Ànimes.

La mort de la natura durant la tardor, el fred i les nits més llargues ens porten, gairebé de manera natural, al recolliment i és en aquest moment en el qual hem convingut, des de temps pretèrits, a recordar més formalment aquells a qui més estimàvem i que ja no hi són.

Ningú ens deixa i mor del tot si nosaltres el recordem

Enguany, aquest ritual del record haurà de prendre, forçosament, una forma diferent, necessàriament més íntima. La situació sanitària així ho requereix. No cal que ens ho neguem més, estem navegant per sobre de la segona onada de la COVID-19. Però, tot i els canvis, segur que sabrem mantenir l’essència de la celebració: recordar i pensar aquells que, tot i que ja no són entre nosaltres, ens han deixat petjada i han contribuït a forjar la persona que som avui.

Jo tinc un petit a casa. Vistes les restriccions que s’estan aprovant aquests dies, difícilment podrem anar a veure la seva àvia ni a visitar la tomba del seu avi, a qui ell adorava, i que va morir a principis d’aquest 2020. El recorda sovint i això ens reconforta una mica a tots.

Des que va començar el confinament, a casa hi tenim una nova tradició: cada dissabte a la tarda, mirem una pel·lícula. Aquesta setmana mirarem ‘Coco’, un llargmetratge d’animació de Pixar que ens ensenya que cal respectar les passions dels infants, que els valors els transmetem seran la seva brúixola per moure’s per la vida, que la missió de la família és donar-nos suport els uns als altres, que sempre podem rectificar, avançar i créixer i, sobretot, que morts i vius estan connectats i que ningú ens deixa i mor del tot si nosaltres el recordem. Aquesta serà la nostra pel·lícula de dissabte. Dediqueu-li una estona. Tant és si sou grans o petits, us arribarà a l’ànima.