En un ajuntament com qualsevol de la nostra comarca, la gestió diària s’ha anat agilitzant gràcies a les noves tecnologies. Polítics i personal ens hem hagut d’adaptar a aquests nous canvis en un període de temps relativament curt, però el nivell burocràtic és tant i tant fiscalitzador que costa d’entendre per part de la població la dificultat que ens trobem els governs per tirar endavant molts projectes. Si a tot això hi afegim el tema de la COVID-19, que ens ha trastocat els plans a tots i ens ha afectat d’una manera emocional, social, econòmica i política amb una crisi sense precedents en les últimes dècades, tenim un còctel perfecte per percebre la realitat de manera persistentment pessimista.

El nivell burocràtic és tant i tant fiscalitzador que costa d’entendre per part de la població la dificultat que ens trobem els governs per tirar endavant molts projectes

Des de l’administració local, que és la primera porta on truca el ciutadà de peu quan té un problema de qualsevol tipus, percebem molt sovint la crispació, angoixa i inquietud que, en el fons, es tradueix en la por que sent el ciutadà i que està evidentment condicionada per tota aquesta situació extraordinària en la qual ens hem vist abocats des de principi d’any.

També és cert que el fet de no veure un futur immediat clar i que contempli una solució definitiva a aquesta greu crisi, agreuja la situació encara molt més.

I no és menys cert que la feina dels ajuntaments s’ha duplicat, doncs gestionar aquesta crisi ha suposat una feina extra per donar resposta a un munt de protocols, a un munt de dubtes que sorgeixen i que no troben resposta ni en les administracions supramunicipals, ja que a les mateixes notícies veiem les incoherències amb les quals estan incorrent els nostres polítics a l’hora de gestionar aquest caos en el que també s’han trobat immersos, i en el que han patit les exigències dels ciutadans per donar resposta a molts dubtes que sorgeixen en el dia a dia.

Tornant a la política municipal, com hem dit abans la primera porta a la que truca el ciutadà i la que para els primers cops, ara més que mai cal la col·laboració de tots els regidors/es, que han d’actuar amb responsabilitat política. El que és indecent, deslleial i irresponsable és que algunes oposicions aprofitin aquest desolador panorama per fer critiques destructives quan ni tan sol són capaços de respondre amb responsabilitat a aquesta crida de la ciutadania, que més que mai demana unitat per resoldre aquesta crisi. I com si fossin voltors, només estan a l’aguait de qualsevol presa vulnerable per llençar-se a sobre quan ensumen que poden fer mal.

Aquesta falta d’ètica ve acompanyada sovint d’una realitat molt diferent maquillada de bonhomia, on s’intenta vendre a la població una actitud disfressada de bones intencions, de col·laboracionisme a favor del veïns i veïnes, quan en realitat parteixen només de la base de fer créixer unes sigles polítiques, és a dir, responen més a interessos partidistes, que a l’interès general de la població. Aquestes pràctiques són perilloses pels qui ens creiem que parteixen de la sinceritat, ja que després d’agrair la predisposició exposada molt hàbilment en públic, quan et gires et trobes la punyalada a l’esquena. Sempre he detestat la hipocresia, però mai, mai hagués pensat que en el món de la política es pogués caure tan baix entre companys que en teoria perseguim el mateix objectiu: treballar pels nostres conciutadans/anes.

I sí, un d’aquests pobles podria ser Campdevànol.