Els ciutadans i les ciutadanes tenim el dret, com bé és sabut, a escollir els nostres representants polítics en les diverses comtesses electorals durant períodes màxims de quatre anys. De totes, les eleccions municipals són les que tenen sovint la major participació atesa la importància amb la proximitat dels representants a les diverses candidatures i la seva incidència directa i propera de la gestió municipal.

Cal potenciar la incidència, la deliberació, el debat i la decisió de la ciutadania sobre tots aquells assumptes que l’afecten

Tanmateix, més enllà dels contractes que les candidatures polítiques hagin contret amb el conjunt dels votants a través dels seus respectius programes electorals, és important que no es deixi d’escoltar a la població al llarg de la totalitat dels mandats municipals. Quatre anys poden semblar un breu espai de temps però són moltes les circumstàncies que poden esdevenir o les noves necessitats que poden aparèixer i són pocs els i les ciutadanes, en comparació amb el gruix del total de la població, que s’acaben acostant als representants municipals per tal de fer-los arribar les seves inquietuds, necessitats o propostes de millora.

Per disposar d’una democràcia plenament madura no n’hi ha prou amb l’elecció regular dels representants polítics cada quatre anys. Cal potenciar la incidència, la deliberació, el debat i la decisió de la ciutadania sobre tots aquells assumptes que l’afecten. Cal que les decisions polítiques tinguin un protagonisme conjunt. 

En aquest sentit, és important que els ajuntaments elaborin i potenciïn canals de participació que promoguin els mitjans accessibles necessaris per donar veu a la ciutadania, empoderin a la població i els permetin col·laborar de manera oberta i transparent amb la presa de decisions col·lectives, a fi d’aproximar la gestió política a tots aquelles i aquelles a qui es representa des dels consistoris municipals.

Molts ajuntaments del país han entès la importància de no només escoltar la ciutadania en el marc de les corresponents eleccions on es posa a prova la gestió d’un determinat equip de govern, sinó que han apostat per establir mecanismes de col·laboració constants amb la població per garantir eines de gestió conjunta. Els processos participatius en són el millor exemple.

Cassà de la Selva, Sant Cugat del Vallès o diversos municipis del país i de la comarca, han aprovat els reglaments corresponents per tal que els seus veïns i veïnes puguin decidir a què es destina una part del pressupost municipal anual. Alguns fa dècades que els apliquen. D’aquesta manera, la població es coresponsabilitza i incideix amb la política municipal.

En aquesta línia, des del grup municipal d’ERC hem proposat, insistentment al llarg dels últims anys, la possibilitat de disposar d’un pressupost participatiu a Sant Joan de les Abadesses amb la seva corresponent assignació econòmica. Tanmateix, fins el dia d’avui, l’equip de govern havia considerat poc prioritària aquesta opció i l’havia desestimat. Més enllà, això sí, d’haver pogut aconseguir l’encertada posada en marxa, a l’inici de la present legislatura, del Consistori Juvenil i la seva potestat d’incidir amb la posada en marxa de diverses accions al nostre municipi.

La plena democràcia la farem entre totes i tots i les noves eines de governança municipal han aparegut per quedar-se i no renunciarem a continuar reivindicar-les. El mes de novembre s’aprovaran els pressupostos municipals de l’any 2021, uns comptes difícils en aquests moments complexes de pandèmia. Enguany, finalment, Sant Joan comptarà amb uns pressupostos participatius que permetran la interlocució i la participació directa de la població. Un bon punt d’inici que haurem de vetllar perquè esdevingui una voluntat de participació veritable.