Ja fa 3 anys que l’independentisme va intentar un embat contra l’Estat, amb les conseqüències que tots coneixem. L’Estat, implacable amb la seva repressió, ha escapçats els lideratges dels diferents partits i entitats independentistes del país. Exiliats, empresonats i represaliats, el món independentista cerca la manera de trobar el rumb per estar, el més ràpid possible, preparats pel nou embat que necessàriament ha de venir. No deu ser fàcil aguantar l’envestida de l’Estat, amb tots els seus poders enfocats a fer que l’independentisme no aixequi el cap durant dècades.

El món independentista cerca la manera de trobar el rumb per estar, el més ràpid possible, preparats pel nou embat

Tampoc l’independentisme es troba en el seu millor moment. Dividit i fent-se retrets mútuament, a l’espera de quina estratègia que ens proposen els partits i entitats, rep més acceptació de l’electorat independentista. Podem dir ara mateix que partits i entitats independentistes estan immersos en una crisi d’idees i d’horitzons a curt termini. Podríem dir que aquests 3 anys han estat resistint la tempesta repressiva de l’Estat. Per contra, la base independentista es troba intacta respecte la voluntat inequívoca d’avançar cap a la llibertat del nostre país. Aquesta és la part més positiva de la situació actual.

Que debatin i discuteixin tant com sigui necessari, però ja comença a ser hora de deixar de resistir, per començar a persistir amb l’objectiu que molts de nosaltres desitgem.

Per la nostra part, hem de saber fer la nostra feina, que no és una altra que recordar-los, de manera molt clara, que aquest país ja no es conforma amb el peix al cove. Nosaltres volem la lluna en un cove, encara que no sigui per demà passat.