Quan parlem de la utilització del català, costa molt de creure que sigui una llengua que està en vies d’extinció i més si veiem que al llarg de la historia, ha estat una llengua prohibida, perseguida i reprimida, però que malgrat tot l’hem mantinguda i conservada a empentes i rodolons. Però per desgràcia la situació del català no és ni de bon tros per tirar coets.

Malgrat que hi hagi algunes dades que ens puguin fer sentir optimistes en diferents àmbits com per exemple el radiofònic, on ja fa anys ens indiquen que les dues emissores de ràdio més escoltades a Catalunya són en català, que la presència del català a internet està molt per sobre del que li correspondria per nombre de parlants i el mateix podríem dir de la utilització de la Viquipèdia, entre altres exemples, la situació no és tant feliç i tranquil·la com ens podria semblar, més aviat la podríem definir de molt perillosa, i el pitjor de tot, que molts catalanoparlants no en són conscients.

Ha estat una llengua prohibida, perseguida i reprimida

Estic cansat de veure i sentir catalanoparlants renunciar a la seva llengua i canviar al castellà quan el seu interlocutor no parla català, ja no dic el que sento quan el principal argument és que parlar en català a un castellanoparlant és de mala educació, com si la bona o mala educació fos una qüestió de llengües i, per desgràcia, la cosa no acaba aquí. Veiem molt sovint a nens jugant pel carrer parlant en castellà entre ells, el mateix passa amb els adolescents a les xarxes socials, i si això passa aquí a la nostra comarca, no cal que digui el què passa a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Això ens demostra que la immersió lingüística no ha funcionat, es pot ensenyar i parlar el català a les escoles, però si després no s’utilitza, és com si no fes res. La presència del castellà als mitjans audiovisuals i a les xarxes sempre serà superior al català, però si a més a més els youtubers i influencers catalans o la mateixa alcaldessa de Barcelona utilitzen el castellà en els seus vídeos perquè així arriben a més gent, el panorama que se’ns ve al damunt no és gaire prometedor.

El 1983 quan va néixer TV3 amb l’objectiu que els catalans també poguéssim veure i escoltar televisió en català, molts ens vam pensar que després de la foscor del llarg túnel del franquisme, el català ja estava salvat. El temps no ens ha donat la raó. En els darrers 37 anys han sorgit altres canals de televisions privades, com no, en castellà, i la tecnologia ha permès crear noves plataformes de sèries i pel·lícules on el català no existeix ni en els subtítols. I com que les desgràcies no venen mai soles, aquesta TV3 amb el seu lema «SEMPRE TEVA» i que nosaltres ens vam fer nostra, ha anat perdent el motiu pel qual en un principi es va crear, que era el desenvolupament de la cultura i la llengua catalanes. Mai he sentit tan castellà en les seves emissions com en els darrers temps, segurament no volen despertar les ires d’algun polític espanyolista que no veu mai TV3. Això o la CCMA encara està controlada per 155 espies que vigilen que no hagi molt català a les pantalles perquè si la gent no ho sap, us diré que «m’han dit que diuen que han sentit, que si sents o parles molt català et pots tornar independentista».