El proppassat dia 19 de novembre s’aprovava inicialment la LOMLOE, coneguda com a Llei Celaá, amb el suport de fins a sis partits diferents dels que composen l’arc parlamentari a l’actual Congrés dels Diputats.

Des de posicionaments ideològics tan diversos com la nostra societat, hi han donat suport PSOE, Unidas Podemos, ERC, Más País, PNV i Compromís. El consens no ha estat més ampli perquè els partits de centre-dreta i dreta s’han enrocat sense cap intenció d’establir el pacte educatiu ampli que tant ens cal. Han preferit polititzar, en el pitjor sentit de la paraula, i fer soroll per desgastar el govern abans de construir acords responsables i duradors.

Tornen a repetir la mateixa cançó enfadosa que venen entonant des del 78

Tornen a repetir la mateixa cançó enfadosa que venen entonant des del 78. No s’afegeixen ni intenten sumar en un pacte ampli, que pugui reflectir a la majoria de la nostra societat, que és plural i diversa, per després acabar imposant unilateralment la seva pròpia agenda quan disposen de majoria absoluta.

Així ho va fer Wert amb la LOMCE, una llei d’educació que comptava amb l’únic suport del PP, retrògrada i ideològica i que anava en contra del consens internacional en torn de l’educació inclusiva, equitativa i competencial del segle XXI. A casa nostra, les retallades del Govern del President Mas en educació, encara van embolicar més la troca.

El nostre sistema educatiu té, actualment, diversos problemes. El primer, l’elevada taxa de fracàs escolar i abandonament prematur. Igualment, és un problema estar 14 punts per sota de la mitjana europea en FP. També ho és que no s’inverteix prou per estar a l’altura que correspon al nostre nivell de desenvolupament econòmic. Tots aquests són problemes que redueixen la qualitat de la nostra competitivitat i paralitzen l’ascensor social en detriment de la igualtat d’oportunitats.

No hi ha educació de qualitat si hi ha bretxes d’equitat i la LOMLOE ha vingut per a blindar aquesta igualtat d’oportunitats. Els resultats escolars no depenen només de l’esforç de l’alumnat, sinó també de l’esforç dels poders públics en compensar els desavantatges d’origen per així anivellar oportunitats.

La Llei Celaá proposa un acord que s’inspira en la tradició de diàleg que sempre han ofert tant el PSOE com el PSC. Alhora, promou un marc ampli per acompanyar i dotar de recursos el canvi educatiu demandat per la comunitat educativa catalana. Lentament i amb totes les dificultats afegides provocades per l’emergència sanitària, el Govern de coalició presidit per Pedro Sánchez va complint els seus compromisos d’investidura. Esperem que en el tràmit de la LOMLOE al Senat, s’hi puguin afegir altres partits que ara s’han limitat a l’abstenció. Catalunya necessita un canvi també en educació.