No deixa de ser curiós que per commemorar qualsevol data d’aniversari, esdeveniment o fet que es consideri prou important, la nostra societat sempre tria aquelles dates acabades en cinc o bé en zero. El perquè és una cosa que ignoro i confesso la meva mandra a l’hora de buscar possibles respostes en alguna saberuda pàgina web de la xarxa d’internet que ho expliqui... sigui com sigui, el present escrit, amable lector, segueix fil per randa aquesta consigna de les xifres cinc i zero per passar a comentar dues institucions santjoanines que bufen les seves deu primeres espelmes de vida: són l’Espai Art l’Abadia i l’Institut Escola Mestre Andreu.

La commemoració referida a l’Espai Art l’Abadia és una cap i cua, en el sentit que la inaugurà el març de 2010 una exposició del pintor, escultor i també poeta Gerard Sala i Rosselló amb una selecció de pintures que duien per títol «Arçamala intangible» i ara, tot just un decenni més tard, hi ha tornat amb una doble exhibició que abraça pintura a l’espai del claustre del Palau, i escultura que es troba a la sala Joan Maragall i Gorina del segon pis. L’exposició de pintura es titula «PaísPaisatge» i la d’escultura «Elogi de la pintura».

Per commemorar qualsevol data d’aniversari, esdeveniment o fet que es consideri prou important, la nostra societat sempre tria aquelles dates acabades en cinc o bé en zero

Si en la mostra «PaísPaisatge» ens fa sabedors a través dels seus pinzells i quadres del compromís que té amb Catalunya i els esdeveniments polítics-socials que han marcat la seva – la nostra- història més recent, l’«Elogi de la pintura» ve a ser com un festeig (valgui l’expressió) de l’escultura vers la pintura, «un diàleg entre matèria i somni en què sap fondre amb mestria els límits entre l’home, la natura, la poètica i l’infinit», en paraules de la comissària Emma Sala.

I l’altra institució que també bufa les deu espelmes és l’Institut Escola Mestre Andreu, per bé que en aquest cas més que deu abrils són deu setembres, atès que és el mes que dona inici al curs escolar. Val a dir que no es commemora pas el primer decenni de l’establiment de l’ensenyament secundari a la vila, car aquest fou una realitat el curs 2005-2006 sota el paraigües de l’Ajuntament (aleshores regit per l’alcalde Carles Bassagaña i Serra) i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; el nou centre es deia Centre Municipal Abadessa Emma, amb seu on havia estat l’aulari de l’escola d’Infantil i Primària Abadessa Emma i, en bona lògica, en va mantenir el nom durant un cert temps.

El curs 2009-2010 el centre s’integrà plenament a la xarxa pública de titularitat del Departament d’Ensenyament i passà a ser una Secció d’Ensenyament Secundari (SES Sant Joan de les Abadesses) i l’any a sobre, el curs 2010-2011, un Institut Escola, dels primers que es crearen a Catalunya, l’IE Sant Joan de les Abadesses; poc anys després, prendria el nom de Mestre Andreu, que ja ostentava l’escola d’Infantil i Primària, en merescut homenatge a un dels grans docents que més petja i bon record han deixat a la vila: la Festa de l’Arbre n’és, potser, el millor exemple.

És per això mateix que, segons em consta, l’actual equip directiu de l’IE Mestre Andreu conjuntament amb els equips docents d’Eso, Primària i Infantil i malgrat els contratemps de la pandèmia de la COVID-19, estan preparant un seguit d’activitats per celebrar els primers deu anys de vida en tant que Institut Escola, que no de centre d’ensenyament secundari, que ja en porta unes miques més, d’anys.

Des d’aquestes línies del present escrit, fer palès els meus millors vots de treball, èxit i continuïtat per ambdues institucions que han sabut incidir plenament en el quefer cultural i educatiu no només de la vila de Sant Joan de les Abadesses, sinó també de la comarca del Ripollès.

I amb el matís de nostàlgia que tan encertadament descriu la frase «sembla que era ahir» només em queda una cosa per concloure aquest article, que no és altra que desitjar-los-hi per molts anys!